Qui mai ha jugat a futbol és incapaç d'entendre com un professional pot errar un penal. Encertar dins dels més de set metres d'amplada i gairebé dos i mig d'alçada protegits per un porter indefens sembla senzill. Però, en moments de màxima tensió, una tasca que sembla tan senzilla esdevé una muntanya per al llançador. En la supercopa d'Europa, el Chelsea de Mourinho i el Bayern de Guardiola van haver de disputar-se el títol en la tanda de penals després d'un partit amb final d'infart. Neuer i Cech, dos porters amb un físic imponent, van posar a prova els especialistes d'ambdós equips. Tots els llançaments van ser de manual: forts i ajustats al pal. Impossibles d'aturar pels dos gegants. Diuen que hi ha més probabilitats de fallar un penal si aquest hipotètic error et fa perdre. El davanter blue Lukaku va agafar embranzida, indecís, i Neuer va ensumar els dubtes. Tir fluix, fàcil per al porter alemany, que va donar la victòria al Bayern. En la història del futbol hi ha hagut penals errats memorables. Roberto Baggio, màxima estrella d'Itàlia, va llançar als núvols i va fer campiona del món la selecció del Brasil per quarta vegada el 1994. Una azzurra que es va refer en la final del 2006, quan el travesser va escopir el penal decisiu de Trezeget. O Djuckic, que va agafar la responsabilitat que corresponia a Bebeto i, amb un xut tou i al cos del porter, va privar el Dépor d'una lliga que va volar al Camp Nou. Àfrica, terreny acostumat al drama, també ha tastat l'amargor d'un penal decisiu errat. En el mundial del 2010 de Sud-àfrica, a casa, tot el continent esperava que Ghana fos la primera selecció africana a jugar una semifinal. En la pròrroga, l'uruguaià Suárez va evitar el gol ghanès amb les mans. Penal i expulsió. Gyan, brillant durant tot el torneig i heroi ghanès, tenia una cita amb la història. Però va ajustar massa i la pilota va fregar l'escaire i va trencar els somnis de tot un continent. Fer gol des del punt de penal: una tasca aparentment senzilla que pot acabar en el drama dels onze metres fatídics.