Tot i que només s'han disputat tres jornades, l'Espanyol ha començat aquesta temporada de forma molt diferent a l'anterior. S'ha mostrat com un equip sòlid al darrere, una de les claus que els va permetre la permanència l'any passat, amb quatre conceptes de joc força clars i amb un futbol poc vistós però força efectiu.

Als jugadors de Javier Aguirre els preocupava en la pretemporada no caure en els errors del campionat passat, quan un mal inici els va conduir fins a la cua, i, per ara, se n'estan sortint. En qualsevol cas, tot i aquests bons senyals, seria molt imprudent treure gaires conclusions més, ja que tots sabem que les avaluacions definitives s'han de fer al final. La lliga és molt llarga i seran els jugadors i els tècnics els que s'encarregaran de ratificar, o no, aquesta bona arrencada.

Però del que si que en podem extreure ja més conclusions és de com ha treballat el club durant aquesta pretemporada, tant des del vessant esportiu, com. també, l'econòmic.

Hi ha força aficionats que destaquen en sentit positiu l'exercici d'austeritat que ha practicat el club aquest estiu. Fitxant per pocs calés jugadors amb fam de primera, traspassant-ne d'altres per valor de més d'onze milions d'euros i, a la vegada, reduint sensiblement el pes que suposaven algunes de les nòmines més altes de la plantilla, poc d'acord amb els temps que corren.

No negaré que aquesta política, tot i ser obligada per les circumstàncies, és un encert, però també entenc que no hauria de suposar cap elogi de més. L'Espanyol està fent el que hauria de ser el més normal en aquests casos. No només en el seva situació, sinó en el de la majoria de clubs de futbol. No gastar més del que pots, reduir al màxim que es pugui el deute i no cometre els errors del passat, quan tothom mirava cap un altre costat, com si visquéssim en un món irreal.

És positiu que l'Espanyol hagi optat per aquest camí, però també sorprèn que el sentit comú i la coherència costin tant d'aplicar en el món del futbol. Hi ha clubs que ni així n'aprendran i que continuen actuant com si, a ells, no els afectés tot plegat. Els blanc-i-blaus estan fent ara mateix el que toca.