Demà hi haurà ball de bastons a Buenos Aires. El Comitè Olímpic Internacional escollirà la seu dels Jocs del 2020 i, per tant, les tres ciutats aspirants exposaran les seves darreres estratègies per aconseguir la victòria final. L'èxit garanteix tants diners que no hi haurà prou racons per mirar de convèncer els representants dels comitès votants. Es veu que qui ha fet l'agost és el sector fabricant de sobres...

A Catalunya hi ha soroll sobre això i, fins i tot, una convençuda colònia proturca i projaponesa cada cop més activa i crítica contra Pau Gasol, Mireia Belmonte, Ona Carbonell, Jennifer Pareja, Joan Llaneras, Ander Mirambell i Joel González, els esportistes catalans que formen part de la delegació espanyola que ha viatjat a la capital argentina per mirar de donar suport a la candidatura de Madrid. Acceptant que totes les opinions són respectables i que qualsevol gest d'un esportista ajuda a la difusió de la causa catalana i, fins i tot, que en aquesta història col·laborem tots els catalans amb els nostres impostos (i si guanyen, hi continuarem col·laborant), la veritat, deixeu-m'ho dir, que el COI faci el que li doni la gana. Em fa l'efecte que aquesta no és la nostra guerra i que demà farem vida prescindint de la qüestió. Si alguna cosa està deixant clara el procés sobiranista és el caràcter inclusiu de la proposta, i amb aquest esperit hauríem de caminar mirant de millorar el nostre escenari sense desitjar cap mal a ningú. Els seus objectius són seus; els nostres s'han de dirigir cap al referèndum del 2014 i, si tot va bé, la proclamació de l'Estat propi com abans millor, si és possible sense haver d'arribar a les eleccions del 2016.

En aquest context, Catalunya podria competir en els Jocs del 2020 amb les seves seleccions per primera vegada, és a dir, amb plena normalitat i, per tant, en la desfilada, i en el supòsit que els seus esportistes guanyessin una medalla, la bandera i l'himne també en serien protagonistes. A Madrid. Preciós, oi? Per cert, que si tot acaba bé Barcelona deixaria de ser subseu de futbol i caldria que busquessin un altre espai. I si guanyessin Tòquio o Istanbul, l'alegria seria diferent? No, seria enorme, però, ja posats, la capital espanyola és aquí mateix i el desplaçament per als aficionats catalans seria molt més barat i senzill.

Queden cinc dies per fer la Via Catalana. Que ningú trobi una excusa per quedar-se a casa, perquè cada pas ens acosta a l'objectiu. Bé el Barça deixant que la cadena passi pel Camp Nou (és una fotografia de gran impacte), bé la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes per la gestió. Seguim tenint pressa...