La via dels esportistes
la seva implicació amb la realitat nacional
del país
Els qualificatius s'estan esgotant per poder definir el que ha viscut el país en les dues últimes Diades. L'any passat, més d'un milió i mig de persones van omplir de gom a gom els carrers de Barcelona per reclamar la independència de Catalunya i enguany, el repte s'ha superat. 1,6 milions de ciutadans s'han agafat de les mans, de nord a sud del Principat, i entrant a la Catalunya del Nord i al País Valencià, per formar una cadena humana de 400 quilòmetres, la denominada Via Catalana cap a la Independència. Tota la societat s'ha involucrat en aquest projecte i un cop més el poble de Catalunya ha demostrat que vol votar i que vol ser lliure.
El món de l'esport no ha estat aliè a aquest moviment i el Barça també hi ha volgut aportar el seu granet de sorra, deixant que la Via entrés al Camp Nou. El club ja va fer un pas endavant, que des d'aquí mateix vam celebrar, quan va acollir el Concert per la Llibertat, organitzat per Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), entre d'altres entitats. I ara ha fet el mateix. Un ramal de la cadena humana va entrar al coliseu blaugrana, passant per la llotja, i el va encerclar. Evidentment el Camp Nou és una de les icones de Catalunya i els organitzadors buscaven el màxim ressò internacional, cosa que es va aconseguir. Això sí, tal com explicava el company Ferran Correas, en el seu article d'ahir de l'Observatori 9, s'ha trobat a faltar la implicació d'esportistes d'elit, encara que fos amb un simple missatge o una piulada –sí que ho van fer Pep Guardiola, Gerard Piqué, Bojan Krkic i Éric Abidal, entre d'altres.
Mullar-se per la consulta
Tard o d'hora, però, tothom s'haurà d'acabar mullant, es digui Messi o García, perquè el procés és imparable i Catalunya està fent via cap a l'estat propi o almenys cap a la consulta. El primer gran pas es produirà abans de final d'any, quan el govern anunciarà la data i la pregunta del referèndum. Una de les opcions que sonen amb més força és el 14 de setembre del 2014, just abans del referèndum escocès. Alguns partits opinen que és millor que els ciutadans de Catalunya siguin consultats abans que els d'Escòcia per evitar un hipotètic contagi en cas que hi hagi uns mals resultats a l'illa. Llavors sí que els esportistes no es podran amagar, o almenys això espero; i diguin el que diguin, s'haurà de respectar. A Escòcia, per exemple, el tennista Andy Murray ja ha anunciat que es pronunciarà ben aviat sobre si està a favor o no de la independència del seu país, i a la Gran Bretanya tothom ha entès que s'hi vulgui implicar. Us imagineu què passarà el 2014 si jugadors com ara Puyol i Piqué volen fer el mateix i, al final, s'acaben declarant independentistes? A Madrid, se'ls cruspiran.
Al marge d'aquesta situació, els representants de l'esport català han d'entendre que és molt millor trencar cadenes amb Madrid que continuar-hi lligats. Per començar es podrien tenir seleccions pròpies –que bonic hauria estat poder debutar a Madrid 2020– i després no s'haurien de viure persecucions com la de la Inspecció de Treball que es dedica a pentinar tots els clubs i federacions d'esports de base de Catalunya i els insta a donar d'alta a la Seguretat Social qualsevol persona que hi tingui un tracte econòmic. Però el pitjor de tot plegat és que, segons el secretari general de l'Esport, Ivan Tibau, això no està passant en altres llocs d'Espanya. Com sempre, a Catalunya, cornuts i pagar el beure.
