Mullar-se per la consulta

Tard o d'hora, però, tothom s'haurà d'acabar mullant, es digui Messi o García, perquè el procés és imparable i Catalunya està fent via cap a l'estat propi o almenys cap a la consulta. El primer gran pas es produirà abans de final d'any, quan el govern anunciarà la data i la pregunta del referèndum. Una de les opcions que sonen amb més força és el 14 de setembre del 2014, just abans del referèndum escocès. Alguns partits opinen que és millor que els ciutadans de Catalunya siguin consultats abans que els d'Escòcia per evitar un hipotètic contagi en cas que hi hagi uns mals resultats a l'illa. Llavors sí que els esportistes no es podran amagar, o almenys això espero; i diguin el que diguin, s'haurà de respectar. A Escòcia, per exemple, el tennista Andy Murray ja ha anunciat que es pronunciarà ben aviat sobre si està a favor o no de la independència del seu país, i a la Gran Bretanya tothom ha entès que s'hi vulgui implicar. Us imagineu què passarà el 2014 si jugadors com ara Puyol i Piqué volen fer el mateix i, al final, s'acaben declarant independentistes? A Madrid, se'ls cruspiran.

Al marge d'aquesta situació, els representants de l'esport català han d'entendre que és molt millor trencar cadenes amb Madrid que continuar-hi lligats. Per començar es podrien tenir seleccions pròpies –que bonic hauria estat poder debutar a Madrid 2020– i després no s'haurien de viure persecucions com la de la Inspecció de Treball que es dedica a pentinar tots els clubs i federacions d'esports de base de Catalunya i els insta a donar d'alta a la Seguretat Social qualsevol persona que hi tingui un tracte econòmic. Però el pitjor de tot plegat és que, segons el secretari general de l'Esport, Ivan Tibau, això no està passant en altres llocs d'Espanya. Com sempre, a Catalunya, cornuts i pagar el beure.