Amb l'arribada del romanès Torje i del colombià Jhon Córdoba, el “grandote” que demanava Aguirre, ja han arribat les peces que faltaven per construir el trencaclosques. Ara caldrà veure quina presència real tenen en l'equip aquesta temporada. El romanès és un bon element que en condicions normals, li haurà de treure el lloc a Simão, mentre que Córdoba molt probablement serà el recanvi a la davantera quan els partits s'encallin.

Gairebé tothom té possibilitats de jugar amb el mexicà, i per tant, el treball en els entrenaments i el rendiment en els minuts jugats, marcaran la presència de cada jugador en l'equip. Com bé ha dit Córdoba en la seva presentació, a cadascú li toca ara escriure la seva pròpia història.

Jo sí que crec que Aguirre, si bé s'ha encarregat de deixar clar que dels que han arribat ell només es responsabilitza d'haver demanat Pizzi, serà just amb els jugadors i farà jugar aquells que millor treballin i millor juguin els diumenges, això sí, però també sembla evident que en igualtat de condicions, jugaran els que millor s'adaptin a l'estil d'Aguirre, és a dir, brega, solidaritat i contundència. És per aquest motiu que a homes de marcada qualitat com ara Lanzarote els costi una mica més refermar-se en l'equip inicial.

El director esportiu, Òscar Perarnau, ha assegurat, i si no ho pensés no ho diria, que l'actual plantilla és equilibrada, compensada i competitiva dintre de les limitacions econòmiques del club. A Perarnau no se li ha escapat allò que sovint els directius deixen anar que l'actual plantilla és millor que la de la temporada passada. Sí que ho va dir fa poc el vicepresident José Luis Morlanes, entenc que satisfet amb la rebaixa econòmica del primer equip, però mostrant poca elegància amb els que han marxat per millorar en d'altres equips, ja que l'Espanyol, per la seva precarietat financera, no els podia mantenir i els necessitava vendre, o no renovar, com són els casos de Wakaso, Forlín, Amat i Verdú. Amb ells sí que la plantilla seria millor.