Gerardo Martino reconeixia després del partit contra el Sevilla que encara ha de corregir coses en aquest Barça que ha heretat per fer-lo un equip de garanties absolutes, si és que això en el futbol és possible. Tot i que també assenyalava el tècnic blaugrana que és més fàcil fer les correccions necessàries des de les victòries que està assolint el Barça, amb tots els partits de lliga disputats guanyats i un primer títol, la supercopa, a la butxaca. I és cert que des de la derrota o més aviat empats que en moltes ocasions ha vorejat l'equip, les dificultats per afrontar la marxa de la temporada serien pitjors. El futbol són, agradi o no, resultats, i de moment aquest aspecte acompanya Tata Martino. Ara, això no exclou que cal plantejar amb urgència quins són els punts febles que provoquen la inestabilitat que mostra l'equip al llarg dels partits.

El Barça necessita recuperar la identitat de màquina de futbol total, i per això requereix una reformulació tàctica. Des del meu punt de vista, resulta molt evident que l'equip no aconsegueix adaptar l'esquema de joc al moment del partit i que s'ha sacrificat un major control de la pilota en benefici d'una verticalitat que la línia ofensiva agraeix a l'hora d'executar jugades. Així, Neymar va fer un partidàs tot i no executar i Messi, sense tenir el millor vespre, sempre és Messi. I amb el gol que va marcar, i sobretot la jugada que es va inventar perquè Alexis marqués el gol de la victòria en el temps afegit, ja és una aportació més que suficient del crac. Però aquesta verticalitat no va estar compensada de cap manera amb la notòria falta de control de pilota que va experimentar el Barça en la segona part. I és que Xavi perd en parts importants del partit la seva funcionalitat i costa que el control sobre el ritme del partit estigui en mans dels blaugrana. Per tant, benvinguda aquesta capacitat d'arribada a la porteria contrària que segurament fa al Barça de Tata més imprevisible respecte a les temporades anteriors en què el seu joc de toc era ja molt estudiat pels rivals. Però és important que es puguin modificar algunes posicions perquè l'equip recuperi la formulació original que porta al seu ADN en funció del desenvolupament del partit.

I en aquest aspecte, caldrà que Tata Martino reflexioni sobre el funcionament del sistema defensiu. Espero haver-me equivocat, però considero un error greu haver començat la temporada sense marcar les bases d'un centre de la defensa reforçat. La necessitat d'un central corrector és, des del meu punt de vista, imperiosa. Si ha de ser Thiago Silva, David Luiz o qualsevol dels que s'ha apuntat aquest estiu és el tècnic i el director esportiu, Andoni Zubizarreta, els que haurien de decidir-ho. Com han d'establir la planificació necessària per veure com incorporen amb garanties a l'equip un jove jugador que, per mi, és un dels centrals amb més projecció d'Europa i que el Barça té a la banqueta. Parlo de Bartra.

En tot cas, ho diu tot que, ara per ara, el central més estable i en millors condicions de l'equip sigui Mascherano, a qui cal agrair la seva infinita professionalitat, però que crida a pulmó, a tothom que ho vulgui escoltar, que ell no és un central i que, per tant, se sent insegur en aquesta posició. La irregularitat de Piqué abans-d'ahir i les incògnites sobre com evolucionarà la recuperació de Puyol, al retorn del qual s'ha fiat tota la solució a la feblesa que al meu entendre té aquesta posició, fa patir de valent l'aficionat. Perquè Piqué i Puyol són uns grandíssims jugadors, però no infal·libles, i la responsabilitat del tècnics és disposar d'alternatives. Si a tot plegat hi afegim que convé un urgent replantejament del paper dels laterals i les cobertures subsegüents que deixen a les bandes uns carrils d'autopista per als rivals, crec que la tasca a fer per Martino i el seu equip és considerable.

I convé reaccionar de pressa. Perquè és cert que en el partit de dissabte contra el Sevilla hi podria haver un cert efecte del virus FIFA, ja que els jugadors són humans i és evident que la ruptura del ritme de competició i els viatges els poden afectar. I també ho és que l'equip està intentant suplir la falta d'uns engranatges prou greixats amb una gran dosi de voluntarisme i de fam de victòria fins a l'últim minut. Però seria un error pensar que els problemes que hi va haver en la segona part contra el Sevilla i el marge per la remuntada que va tenir el rival són atribuïbles exclusivament a l'aturada per les seleccions. Igual que seria insensat pretendre assolir amb voluntat i cor els gegantins objectius que té plantejats el Barça, que són guanyar tots els títols possibles que disputa, entre els quals els més exigents del món.