L'avió de Florentino

L'expe­dició de Madrid cap a Bue­nos Aires en la cursa per ser nome­nada ciu­tat olímpica va dur més quan­ti­tat de gent que no la xifra d'atle­tes que repre­sen­ta­ven Espa­nya en el dar­rers Jocs Olímpics. El des­propòsit de l'ínclita Ana Bote­lla no és res al cos­tat de l'ine­fa­ble Flo­ren­tino Pérez i, de fons, amb una anàlisi molt més crítica.

En un avió propi, es va endur el pre­si­dent de la Comu­ni­tat de Madrid, l'amo que con­vida el maso­ver a veure com serà de bona la collita; però hi va haver mal­temp­sada i tot va ser un des­as­tre tipus Armada Inven­ci­ble enfon­sada prop de les cos­tes angle­ses, sem­blant al des­as­tre de Cavite a les Fili­pi­nes i de San­ti­ago de Cuba a les aigües de l'Atlàntic occi­den­tal l'any 1898. D'aquí, la gene­ració del des­as­tre espa­nyola, la del 1898, i la de l'espe­rança cata­lana i defi­ni­tiu redreçament, la gene­ració del 1901.

Per què tant dis­pendi de Flo­ren­tino Pérez tot anant cap a Bue­nos Aires? Fàcil: la seva empresa ha cons­truït molt del que Madrid ja llu­eix d'infra­es­truc­tu­res espor­ti­ves i, en cas que els Jocs Olímpics hagues­sin estat con­ce­dits a Madrid 2020, la seva empresa hau­ria estat una de les que més hau­ria sucat del pastís de la Bote­lla i Cia.

Flo­ren­tino és un geni? Un home de nego­cis cla­ri­vi­dent? No, és un empre­sari nor­mal i cor­rent. En el món del fut­bol, sem­bla no massa llest. Una per­sona que, en l'època del boom cons­truc­tiu, era allà. I sem­pre molt amic, pot­ser massa, de tots els que han manat i manen. Sense pre­ju­di­cis, sense lle­ial­tats, sense entra­nyes. El negoci per damunt de tot. Que, per cert, va ser començat a Cata­lu­nya gràcies a la nos­tra bona fe i, també, a la nos­tra bado­que­ria; va jugar la carta Roca Junyent i fent creure que Espa­nya amb democràcia juga­ria net.

Molt avió, però Cris­ti­ano Ronaldo li ha tret una reno­vació en el Real Madrid que fins i tot Ser­gio Ramos no el supera­ria.