L'expedició de Madrid cap a Buenos Aires en la cursa per ser nomenada ciutat olímpica va dur més quantitat de gent que no la xifra d'atletes que representaven Espanya en el darrers Jocs Olímpics. El despropòsit de l'ínclita Ana Botella no és res al costat de l'inefable Florentino Pérez i, de fons, amb una anàlisi molt més crítica.

En un avió propi, es va endur el president de la Comunitat de Madrid, l'amo que convida el masover a veure com serà de bona la collita; però hi va haver maltempsada i tot va ser un desastre tipus Armada Invencible enfonsada prop de les costes angleses, semblant al desastre de Cavite a les Filipines i de Santiago de Cuba a les aigües de l'Atlàntic occidental l'any 1898. D'aquí, la generació del desastre espanyola, la del 1898, i la de l'esperança catalana i definitiu redreçament, la generació del 1901.

Per què tant dispendi de Florentino Pérez tot anant cap a Buenos Aires? Fàcil: la seva empresa ha construït molt del que Madrid ja llueix d'infraestructures esportives i, en cas que els Jocs Olímpics haguessin estat concedits a Madrid 2020, la seva empresa hauria estat una de les que més hauria sucat del pastís de la Botella i Cia.

Florentino és un geni? Un home de negocis clarivident? No, és un empresari normal i corrent. En el món del futbol, sembla no massa llest. Una persona que, en l'època del boom constructiu, era allà. I sempre molt amic, potser massa, de tots els que han manat i manen. Sense prejudicis, sense lleialtats, sense entranyes. El negoci per damunt de tot. Que, per cert, va ser començat a Catalunya gràcies a la nostra bona fe i, també, a la nostra badoqueria; va jugar la carta Roca Junyent i fent creure que Espanya amb democràcia jugaria net.

Molt avió, però Cristiano Ronaldo li ha tret una renovació en el Real Madrid que fins i tot Sergio Ramos no el superaria.