Es veu que, per pagar-li amb la memòria els favors que li deuen, el representant municipal dels senyors i de les senyores del Partit Popular que resideixen a Barcelona va demanar a finals de l'any passat a l'Ajuntament que canviés el nom de l'avinguda de l'Estadi pel de Juan Antonio Samaranch, president del COI i artífex, segons que diuen, de la designació de la ciutat com a seu olímpica.

Com que de desagraïts l'infern n'és ple, haurien de merèixer la nostra simpatia si no fos que el preu que li volen pagar no correspon tant als beneficis de la capital del nostre país com al deute que li té la seva –d'ells i d'elles– capital de província.

Hi té tirada, aquesta gent, a pagar els deutes amb el que és dels altres. Volent pagar amb la nostra memòria la seva desmemòria no solament assumeixen el passat gloriós d'un senyor fet a imatge i semblança dels col·laboracionistes més vergonyants, sinó que s'emparenten amb els que mantenen el nom d'un caporal de la sanguinària Divisió 150, Santiago Bernabéu, a l'estadi insígnia de la capital de la pàtria que, amb aquells soldats, imposen. Que viuen més pendents de Madrid que no pas del país d'on xuclen el que guanyen ho demostra, a més, la tradició d'un comportament que, ja amb el Tractat dels Pirineus, ens va prendre un tros de territori per pagar els deutes de la seva petulància.

Però, en fi, són veïns i, al capdavall, prou que podem donar-los un cop de mà que els empenyi cap al destí que anhelen: al districte d'Horta-Guinardó, per sota de Montbau i a tocar del barri del Carmel, hi ha un carreró que s'anomena com el segon cognom del benefactor d'aquestes persones, Torelló, que és un poble de la província. Hi ha hortes, algun jardí, un descampat i algú que hi passa corrent per fugir de la misèria. Allà li podrien alçar una estàtua amb una plaqueta que recordi que en l'especulació d'aquell paisatge hi ha els peus de fang del falangista.