Ona Carbonell va rebre una allau d'insults a les xarxes socials per haver dit a Ràdio 4 que en cas que tingués l'opció de triar entre competir per Espanya o per Catalunya triaria Catalunya. Una opció, aquesta, que només se li presentarà en el cas que Catalunya aconsegueixi la independència, no ara. Als defensors de les llibertats, espanyoles això sí, no els ha importat gens mica que Carbonell parlés del futur i li han exigit, a més d'insultar-la, que torni les medalles que ha guanyat per Espanya i les beques i els ajuts que ha rebut amb els diners que paguen tots els espanyols. Algú, fins i tot, reclamava que el que s'havia de fer era desmuntar el CAR de Sant Cugat i portar-lo a Espanya. Com que quan es parla i s'escriu amb les vísceres és difícil raonar, tots aquests que s'han abraonat contra Ona Carbonell no es deuen haver aturat a pensar, entre altres coses, que la nedadora també paga els seus impostos –igual que tants i tants independentistes– i que el CAR de Sant Cugat també el finança la Generalitat –especialment en els últims anys, en què l'Estat espanyol ha fet el paper de morós.

Ona Carbonell no té cap més remei que competir amb Espanya si vol fer esport d'elit, i això no hauria de tenir res a veure amb el que pensa com a persona. Hi ha una llei espanyola de l'esport que l'obliga –sota amenaça de sancions– a competir amb Espanya. Si vol demostrar el que sap fer, ha de passar per l'adreçador. Fora dels Jocs, els mundials i els europeus, no té res més. No és el cas d'un tennista, un ciclista o un pilot de motos o de cotxes. La majoria de les competicions d'aquests esportistes no tenen res a veure amb les seleccions nacionals. En els circuits ATP o WTA, l'UCI World Tour, els mundials de motos i la fórmula 1 no es defensa cap país. Que després els esportistes hagin de dissimular perquè els patrocinadors manen, és una altra història.

El maig del 2011, ERC va presentar una proposició no de llei davant la comissió d'educació i esports del Congrés de diputats demanant que es posés fi a l'obligació d'anar a les seleccions espanyoles. La moció va ser rebutjada amb dos vots a favor, una abstenció i 34 vots en contra. El portaveu del PSOE, Manuel Pezzi, va afirmar en el debat que la proposta d'ERC era injusta amb els esportistes, perquè l'obligació que establia la llei era una garantia de la seva independència, ja que evitava que els esportistes s'haguessin “d'enfrontar a les estructures d'un club amb un president independentista”. Pezzi va reblar: “Amb un president com Laporta, si no hi hagués una obligació com aquesta, Espanya no hauria guanyat el mundial, perquè haurien impedit que juguessin sis o set dels millors jugadors d'Espanya. Seria dramàtic.” El portaveu popular, Manuel Domínguez, va preguntar a Joan Tardà: “Sap quin és el millor ambaixador d'aquest país? Doncs ni més ni menys que l'esport.” Encara hi ha algú que no ho té clar?