Demà es posa el punt final a l'europeu de bàsquet d'Eslovènia i és, per tant, un bon moment per treure'n ja algunes conclusions. D'entrada, un bon nombre d'aficionats coincideixen a dir que el nivell de joc d'aquest campionat ha estat un dels més fluixos que es recorda en molts anys. Alguns ho atribueixen a l'absència d'una bona part de les grans estrelles del bàsquet europeu. No cal esmentar-los, però sí que és cert que, uns per lesió i altres simplement per renúncia, han deixat força orfe de talent aquest torneig. Aquest pot ser un argument de pes, però si ho deixéssim aquí, seria com obviar l'arrel del problema, perquè, en el fons, l'absència de cracs en aquest europeu no és més que la conseqüència d'altres mals que fa temps que s'arrosseguen en aquesta competició en concret, i en el bàsquet FIBA en general.

Primer de tot, costa d'entendre que amb un calendari tan atapeït de competicions amb lligues locals, copes, lligues europees i altres tornejos menors cada any, més mundials i Jocs Olímpics cada quatre, l'europeu s'hagi de fer cada dos. No seria més lògic també fer-ne un cada quatre anys? No seria una manera d'evitar la renúncia d'algunes de les figures continentals? En segon lloc, hi participen vint-i-quatre seleccions durant gairebé tres setmanes. No són massa equips en una competició en què s'acaben jugant molts partits, la majoria, intranscendents? Tercer punt a comentar. El sistema de competició. Calen tantes fases abans d'arribar als quarts de final? No és fer bullir l'olla sense més? No sé si la FIBA ha fet o farà aquesta reflexió. De moment, d'aquí a dos anys ja hi ha previst un altre europeu, i res fa pensar que hi hagi cap intenció de solucionar aquest problema. Mentrestant, les grades dels pavellons que acullen el campionat han presentat un aspecte depriment, tret de quan juga la selecció del país que l'organitza, i les audiències televisives tampoc fan pujar gaire l'optimisme. No seria millor un europeu cada quatre anys, amb només setze seleccions i amb una sola fase prèvia de grups abans dels quarts de final?

No caldria una sacsejada a la competició, un canvi de rumb que ajudi a millorar-ne el nivell i l'interès?