La selecció espa­nyola de bàsquet jugarà avui per la meda­lla de bronze con­tra Croàcia a Ljubl­jana. Passi el que passi, serà el pit­jor resul­tat de l'equip en els últims vuit anys: havia jugat les tres últi­mes finals i havia gua­nyat les dues últi­mes. Tot un pal­marès que diven­dres va que­dar en part estron­cat –cal veure si avui puja al podi– perquè, un cop més des que va començar l'euro­peu però ara en un matx trans­cen­dent, els homes d'Orenga no van saber lli­gar un par­tit que tenien abso­lu­ta­ment de cara. Parker va acon­se­guir trenta-dos punts i França va aca­bar el par­tit amb els tri­ples que no ensu­mava al prin­cipi, però va ser l'equip que pivota al vol­tant de Marc Gasol el que se'l va dei­xar gua­nyar. Per l'equip espa­nyol, que ha con­ti­nuat tenint un con­tin­gent impor­tant de cata­lans, pot ser un cam­pi­o­nat de tran­sició. Entre altres coses, perquè no sem­bla que l'entre­na­dor hagi de tenir con­tinuïtat. Orenga té un equip que depèn molt de Marc Gasol i no ha sabut pre­pa­rar l'estratègia per poder tro­bar-lo en els moments clau.

L'euro­peu de bàsquet, més que el de cap altre esport, es con­firma com un cam­pi­o­nat deva­luat a causa de les absències de juga­dors impor­tants a les prin­ci­pals selec­ci­ons que difícil­ment s'esbor­ra­ran d'un mun­dial o uns jocs.