Des de fa un parell d'anys estic enganxat –per no dir enganxadíssim– a un joc d'internet que es diu Comunio. Es tracta d'una lliga virtual de futbol, de l'estil del Supermanager de bàsquet. L'usuari gestiona un pressupost i fitxa jugadors de primera divisió, que tenen un preu o un altre depenent del seu rendiment i de la demanda que tenen entre la resta de membres de la comunitat. I, jornada rere jornada, es calcula la seva puntuació en funció dels resultats en la lliga. Com ja et pots imaginar el preu de jugadors determinants, com Messi i Cristiano Ronaldo, és desorbitant i són molt complicats de fitxar, perquè si fas una inversió tan alta després la resta de posicions de l'equip queden descompensades. Això fa que t'hagis de fixar en tots els equips buscant defenses, mitjos o davanters de qualitat sota les pedres i, si pot ser, amb un preu assequible.

Per tant, en aquest punt de la temporada, em conec bona part de les plantilles de primera i també els seus components. Una de les que em sembla més compensada –al marge del Barça, el Madrid i l'Atlético, que mengen a part– és la del Vila-real, que està fent un gran inici de campanya amb un joc molt vistós. Els de Castelló tenen un porter de garanties i que es vol reivindicar, Sergio Asenjo; una defensa equilibrada amb Musacchio; un mig del camp amb una enorme qualitat amb els contrastats Cani i Bruno pilotant l'equip, però també amb joves com ara Trigueros, i al davant, la indiscutible qualitat de Giovani dos Santos i la rapidesa de Pereira –a més a la recambra tenen Pina i Perbet.

Un Giovani dos Santos que aquest any, per fi, té l'oportunitat de fer eclosió d'una vegada per totes. El mexicà va arribar massa jove al primer equip del Barça i no va tenir el cap prou centrat per triomfar. Finalment va ser traspassat al Tottenham per sis milions d'euros, però la seva aventura anglesa també va fracassar i va acabar cedit a l'Ipswich Town i al Galatasaray. El 2011 va fitxar pel Racing de Santander, on va protagonitzar una gran campanya, i l'any passat, a Mallorca, va ser un dels més destacats. Aquesta temporada diversos equips, com el València, se'l rifaven, però Dos Santos es va decantar pel Vila-real. La seva tècnica és exquisida i també combina un molt bon driblatge amb una gran velocitat i, personalment, m'agrada molt més que Alexis, per exemple.

Continuant amb la radiografia de primera, un altre equip que practica un bon futbol és el Celta de Luis Enrique, amb jugadors com el porter Yoel, l'exjugador del Barça B Rafinha i el màxim golejador de l'any passat de segona divisió A, Charles. En aquest inici de temporada també estan destacant dos jugadors de l'Almeria: Suso, el migcampista que està cedit pel Liverpool, i el davanter Rodri, que ja ha fet quatre gols.

Més possibles sorpreses. De l'Elx, apunteu-vos els noms de Carles Gil i Edu Albácar; del Betis, Cedrick i Nosa; del Sevilla, Vitolo i Marko Marin; del Màlaga, El Hamdaoui, que el dia del seu debut ja va fer un hat-trick; de l'Espanyol, Fuentes i David López; del València, Fede Cartabia; del Bilbao, Laporte; del Llevant, Ivanschitz; de l'Osasuna, Oriol Riera, i de la Real Sociedad, Seferovic, que apunta molt bones maneres. També reconec que m'està sorprenent, i molt, Diego Costa, de l'Atlético de Madrid. Pensava que amb la marxa de Falcao estaria més perdut, però ha estat a l'inrevés. Ha agafat galons i cada dia és un jugador més decisiu.