Els homes de negre i la por intrínseca
El col·legiat asturià Múñiz Fernández es va convertir en el gran protagonista de la sisena jornada de lliga. El seu gran error va ser beneficiar el Madrid en un penal inexistent i empassar-se l'expulsió a Sergio Ramos. Els aficionats de l'Elx es recargolaven als seients del Martínez Valero veient la injustícia arbitral. No és una circumstància nova en la lliga. El mateix col·legiat, uns dies abans, també va beneficiar el Barça davant del Sevilla anul·lant un gol als andalusos, que, al seu torn com els alacantins, es van sentir atracats. Arribats a aquest punt podríem establir que els col·legiats són dolents, que els manca preparació i que l'aplicació de les noves tecnologies per dirimir jugades de risc ens evitaria molts debats estèrils. Ara mateix, l'aplicació de la tècnica a l'arbitratge no arribarà a mitjà termini. Criticar els col·legiats és una pràctica molt arrelada en les tertúlies de bar i radiofòniques. Més enllà d'aquesta consideració, els grans equips de la lliga, principalment Barça i Madrid, veurien com aquella dosi de fortuna que els somriu amb les decisions arbitrals es diluiria a la mínima expressió. Amb això no estic dient que els àrbitres ajuden sistemàticament els blancs i blaugrana, però l'inconscient de qui xiula el partit juga a favor d'ells. Els col·legiats, davant del dubte, sempre prefereixen beneficiar els grans sabedors que una errada en contra dels gegants de la lliga podria sepultar la seva carrera com a homes de negre. I és que el cap dels àrbitres, Victoriano Sánchez Arminio, com el de la patronal de la lliga (LFP), Javier Tebas, sap que ha de tenir satisfets els seus dos clients predilectes, Barça i Madrid, perquè tot vagi com una seda. Aquesta tendència ja està interioritzada en la idiosincràsia de l'estament arbitral. Els pobres aficionats de l'Elx patiran durant uns dies la penitència del petit, una ràbia que es va empassar fa uns dies el Sevilla, i temporades enrere van ser d'altres. Tots els equips són víctimes de l'star system de la lliga i els àrbitres són esclaus de les seves pors intrínseques per no empipar els amos i veure descarrilada la carrera.