El president del València quan es va produir la revolta dels militars feixistes el 1936 era Josep Rodríguez Tortajada. Va ser un ferm valencianista que defensava la identitat del seu poble i féu moltes passes perquè el València i el Barça anessin a una, a la lliga Mediterrània, l'equivalent de la lliga actual i oficial, i la copa, de la República, és clar, que van guanyar el Barça i el Llevant respectivament.

Un decret franquista en vigor, sí, ho han llegit bé en vigor, no ho reconeix. S'imaginen un títol oficial republicà reconegut pel PP o el PSOE al Barça o el Llevant? Deixem-ho; ja arribarà el seu moment.

El club valencià va passar a mans dels seus treballadors, fonamentalment de la UGT, però va continuar actuant com van fer els grans clubs, que no tenien el front a tocar, posant-se al servei de la República. Partits amistosos, actuacions per molts llocs, combinats i reforç a equips més petits, etc. Un saber rigorós que tenim gràcies a Vicent Sampedro i Camil Torres.

Tot això acompanyat des del seu càrrec de regidor de l'Ajuntament de València de la voluntat de trencar allunyaments ideològics entre valencians i catalans potenciats per provincians majordoms de Madrid.

A més d'aquesta tasca d'apropament, va aconseguir salvar la vida de no pas poques persones, va ajudar tota mena de gent i va rebre com a premi, quan va triomfar el franquisme sanguinari, una condemna a mort que li fou commutada pels avals que va rebre de persones que gràcies a ell van poder evitar els pitjors averanys a causa de la revolució i la guerra. Cal fugir dels tòpics; és temps d'interès i sentit comú. Ara, a València, tothom que no és ruc, o corrupte, sap que ens hem de posar d'acord a partir de l'esperit Rodríguez Tortajada.