Moció=oportunitat de millora
Potser la primera reflexió d'alguns, al voltant de la possible moció de censura, sigui que ja són ganes de tocar els nassos. O que ja tenim els interessats a la presidència del Barça movent peces. O un simple: on van a parar en aquests moments, quan el Barça acaba de batre un gran rècord, fa just quatre dies? O que pensem que el problema el tenen a Madrid i amb això els donem peixet. Però, si fem una segona lectura o pensament, podríem arribar a la conclusió que al final els arguments són vàlids. És veritat que aquestes coses existeixen o que, com a mínim, hi ha molts dubtes i poca transparència o claredat en alguns aspectes. I com a barcelonistes, el fet que uns socis vulguin fer un pas endavant i exercir el seu dret s'ha de respectar i valorar.
La sensació és que hi ha un mar de fons que sembla que els gols i els rècords no han pogut tapar. I és molt possible que la poca comunicació real, efectiva i demostrable, juntament amb la sensació constant que alguna cosa se'ns amaga en cada resposta o aparició, per part d'alguns directius, hagin sigut el caldo de cultiu idoni per arribar a aquest moment. És a dir, potser la directiva no hauria de buscar responsables concrets fora del seu propi àmbit. Independentment de si hi ha algú al darrere de tot això, si és més o menys oportú o si les raons els semblen coherents o adequades, la junta directiva hauria de fer un esforç i una anàlisi i crítica constructiva a tots els nivells. No es tracta de buscar el dimoni fora, que segur que hi és, es tracta de veure en tot això una possibilitat de millora important. Centrar els esforços a buscar enemics, fer responsables de totes les coses dolentes uns altres, criticar sense acceptar crítiques i utilitzar els mitjans per dir només el que ens interessa sense donar resposta a les preguntes ni demostrar els nostres arguments (això també val per a tota la resta, inclòs jo mateix, només faltaria), podríem arribar a pensaments com: és obra de Berlusconi, que vol els drets de televisió i amagar condemnes; Esquerra Republicana, veient la posició d'aquesta directiva davant la independència, ha creat un grup antisandrista; l'Abidal, d'acord amb Cruyff, a causa dels reiterats malentesos amb l'actual directiva, ha decidit crear el grup Xatos, go home; Florentino, per amagar el desastre de la seva inversió de 180 milions ha enviat uns infiltrats per crear moguda... I, per què no? Santiago Salvat, en la seva recerca per la veritat (a causa del seu passat enciclopèdic), ha donat tots els seus diners a un fons que lluita per la dimissió d'en Cardoner.
Amics meus, no crec que aquesta moció arribi gaire lluny perquè la quantitat d'avals necessaris la faran complicada, per no dir impossible, en aquests moments. Dit això, també crec que hi ha motius perquè alguns socis, cada vegada més, no estiguem d'acord amb la manera de fer d'aquesta junta directiva. Només amb intel·ligència, fortalesa, humilitat i la veritat com a bandera un és capaç de veure i reconèixer les oportunitats de millora davant una crítica. Esperem que sigui així.