Les federacions esportives espanyoles estan revolucionades davant el procés sobiranista català. Totes estan preocupades amb la possibilitat que es trenqui la sacrosanta unitat d'Espanya i a moltes s'hi ha d'afegir la preocupació per com podria afectar la independència de Catalunya la seva federació. Perquè no cal ser un gran expert per saber quin és el pes dels clubs i els esportistes catalans en els diversos esports. Que després els esportistes triessin competir amb un o altre país i que, quan arribés el moment, les estrelles actuals encara estiguessin en actiu o ja s'haguessin retirat, és una altra història. A les federacions, i al CSD, els preocupa tot plegat perquè veuen com la seva Marca España esportiva, l'única que els funciona realment, perdria molt potencial.

Un exemple molt clar és el de l'hoquei sobre patins. Ho acabem de veure amb la selecció campiona del món per cinquena vegada seguida i setzena en tota la història. Ja ho explicàvem dimarts en aquest diari: 77 dels 82 jugadors que han estat campions del món amb Espanya des del 1951, o van néixer a Catalunya o s'hi van formar. Una dada inapel·lable, que ens parla d'un passat i un present gloriós de la selecció espanyola d'hoquei sobre patins. I el futur? Les seleccions de les categories de base també triomfen –no de manera tan contundent com l'absoluta– i també tenen una majoria de jugadors catalans. Un predomini que és la lògica conseqüència de l'hegemonia dels clubs catalans en les competicions espanyoles. Actualment es disputen campionats d'Espanya de clubs de nois en quatre categories: alevins, infantils, juvenils i júniors. Des que vam entrar en el segle XXI s'han repartit, doncs, 56 títols de campió d'Espanya en aquestes categories. Els clubs catalans n'han guanyat 50 i la resta, 6. En alevins, 13-1 per a Catalunya; en infantils, 12-2; en juvenils, 14-0, i en júniors, 11-3. D'on han de sortir, doncs, els jugadors que nodreixen les seleccions espanyoles de base i que, en un futur aniran a l'absoluta?

Carmelo Paniagua, el president de la Federació Espanyola de Patinatge, presumia l'altre dia de l'èxit de la selecció de Carles Feriche i deia que era feliç perquè el seu mandat estava coincidint amb els majors èxits de l'hoquei sobre patins. El mandat de Paniagua va començar amb la lluita contra el reconeixement de la federació catalana –recorden la imatge de Paniagua mostrant el seu passaport a Roma el 2005?– i els èxits de la selecció espanyola haurien estat els de la selecció catalana –amb quasi els mateixos protagonistes– sense la vergonya de Fresno del 2004. Que preguntin als clubs, els directius i els entrenadors que treuen els jugadors en clubs modestos d'arreu Catalunya què pensen de Paniagua i els seus deliris de grandesa. I quan comenci la competició domèstica que tothom es fixi amb qui parla d'hoquei sobre patins i a qui només li interessava parlar d'una variant més de la roja.