Celtic Park, minut 78. El golejador de la nit, Cesc Fàbregas, és substituït per Tello, la qual cosa provoca un moviment de peces a la davantera del Barça. Neymar, fins aleshores extrem esquerre, passa al centre per jugar de fals 9. Gairebé un quart d'hora per veure el crac brasiler en una posició en què vestit de blaugrana mai havia estat utilitzat.

Jugant a la banda, els registres de Neymar són amplis, perquè ell és boníssim: és capaç de driblar i marxar per passar (per exemple, el tercer gol de Messi a València), combinar amb companys a través de parets per assistir (per exemple, a Pedro contra el Rayo Vallecano) i, no cal dir-ho, entrar en diagonal per arribar ell a porteria (per exemple, el seu únic gol en la lliga, contra la Real Sociedad o el que va aconseguir en la supercopa d'Espanya, contra l'Atlético de Madrid). En aquest sentit és comprensible que el brasiler s'hagi mostrat més com a passador (ja és el millor assistent de la lliga) que com a golejador. Contra el Celtic es va estrenar de 9... i el resultat va ser magnífic.

Ni amb el Santos ni amb la selecció del Brasil, Neymar havia jugat mai així, entre altres coses, perquè no hi ha cap equip al món que s'exhibeixi amb aquest dibuix tàctic. El brasiler aprèn ràpid, ni que sigui veient els moviments de Messi en els partits i entrenaments: es va acostar a Sergio, Xavi i Iniesta per guanyar superioritats a tres quarts de camp i per, al mateix temps, generar espais a l'esquena dels centrals Van Dijk i Ambrose. Un espai, per cert, que ell ocupava amb esforç i celeritat quan la pilota marxava a la banda. La seva mobilitat intel·ligent va suposar la certificació d'allò que ja imaginàvem: Neymar seria un excel·lent fals 9 seguint la premissa inequívoca que els millors jugadors de l'equip han d'actuar centrats per tocar més pilotes i per estar a prop de la porteria que, per si algú ho ha oblidat, està al mig. Aquest és el pensament que va tenir Guardiola quan va treure Leo Messi de la banda per convertir-lo en el millor jugador de la història i el mateix que va fer que lluités l'estiu passat pel fitxatge de Neymar pel Bayern, a qui volia rodejar de dos extrems com Ribéry i Robben i d'uns migcampistes meravellosos com Kroos, Götze, Thiago i Schweinsteiger. Dimecres, sense davanter centre gran (Mandzukic, a la banqueta i Pizarro, a casa), Müller va fer aquestes funcions en l'exhibició dels alemanys a Manchester contra el City, que va servir per mostrar a Europa que l'equip de Pep comença a dominar un futbol fins ara desconegut pel Bayern de Munic.

Tornem al Barça. Messi és brutal i no cal donar-hi més voltes. Neymar va pel camí de ser un crac i com més centrat jugui, més aviat ho serà. Mentrestant, mentre Leo sigui el 10 i ell l'11, ha d'anar sumant experiències en el futbol europeu en benefici d'un equip que ha comprovat ràpidament la jerarquia del seu company brasiler. Només una petició: encara que jugui a la banda ha de fer més gols. Segur que per a ell no és demanar gaire.

Una setmana més tenim pressa. I escoltant el que escoltem cada dia, encara més.