En general passa a tots els esports professionals, però on més s'accentua és en el món del futbol. Sigui perquè hi ha partits cada dos per tres o simplement perquè només som capaços d'analitzar-ho tot a curt termini, el futbol, com diria aquell, s'ha convertit en un simple “estat d'ànim”. Avui guanyes i tot és optimisme, l'endemà perds i t'entren tots els dubtes. Passem de l'eufòria a la decepció, del blanc al negre, de guanyar tots els títols possibles a quedar-nos-en sense cap, o d'aspirar a jugar una competició europea a patir per no perdre la categoria. Tot això, en un espai ben curt de temps.

No hi ha paciència per fer valoracions més ajustades al cap d'uns mesos, o a final de temporada. Tot va molt de pressa. El futbol viu de partit en partit. I si el diumenge obtens els tres punts tot és una bassa d'oli; si no, la setmana es farà llarga fins que no arribi el pròxim compromís.

El resultat mana més enllà del joc que fas, obviant sovint que si no es bo o consistent, tard o d'hora acabaràs perdent més que guanyant. Però si el nivell de joc realment t'interessa i et preocupa, normalment també vols que arribi de seguida. Tant se val si és el primer any de l'entrenador i els seus sistemes són diferents al de l'anterior. De si la meitat de la plantilla és nova, o de si amb prou feines has pogut fer una pretemporada decent. Volem jugar bé des del primer dia i la paraula adaptació la fem desaparèixer del nostre diccionari.

Per això el futbol es mou més pel cor que pel cap, per la passió més que per l'anàlisi. Per això en tres o quatre jornades de lliga ja n'hi ha prou per fotre al carrer un entrenador que setmanes abans lloaves per la feina que estava fent amb l'equip durant l'estiu, però que després d'uns quants mals resultats resulta que ja no és la persona indicada. O aquell davanter acabat d'aterrar que s'estrena en la primera jornada amb un gol, però que després es passa uns quants partits sense sucar i el convertim d'heroi a paquet en només quatre dies. El futbol ens el mengem massa de pressa, res no es mastega, tot s'engoleix i després passa el que passa. Que no païm bé i algunes coses ens costen molt de digerir.