Sense cap ànim de frivolitzar amb el patiment i el temor que està suportant la ciutadania de les Terres de l'Ebre i la Sénia, i entre ells una bona colla d'amics i amigues d'un servidor, he quedat esparverat que tan meravellosa terra hagi quedat agermanada amb el Real Madrid pels efectes devastadors d'un inefable personatge que porta per nom Florentino Pérez. No, no es pensin que faig broma, que amb les coses de menjar no s'hi juga. Florentino Pérez és un dels màxims responsables del projecte Castor que intenta omplir de gas una immensa cavitat davant les costes ebrenques i que ha activat una impressionant alarma pel moviment sísmic que ha desfermat amb la percepció d'alguns terratrèmols d'una dimensió que comença a ser preocupant. Ho és, de màxim responsable, tenint en compte que l'empresa que presideix el mandatari del club blanc, ACS, disposa de dos terceres parts de l'accionariat d'Escal, companyia impulsora de Castor. Un projecte fet des de l'opacitat, mirant de driblar mai millor dit molts informes d'impacte ambiental i que ha comptat amb el beneplàcit del govern espanyol de torn malgrat l'oposició ciutadana i els riscos evidents gràcies als contactes en les altes esferes de Florentino. Aquest és, de ben segur, un d'aquells gegantins negocis que es tanquen a la sempre reverencial llotja del Bernabéu, en aquest cas amb el llavors ministre del PSOE Miguel Sebastian.

Doncs bé, pot semblar inversemblant però es pot afirmar que ara el futur del Real Madrid depèn més que mai d'un recòndit lloc entre el Principat de Catalunya i el País Valencià. M'explico: tot i les poderoses influències de Florentino Pérez, l'alarma social generada pels nombrosos i creixents terratrèmols detectats a la zona del Sénia, a pocs quilòmetres de la concentració més gran de centrals nuclears i indústria química de l'Estat espanyol i del sud d'Europa, ha obligat el govern espanyol a decretar la paralització immediata del projecte, amb intervenció aèria inclosa de la Guàrdia Civil. I s'entreveu difícil que es pugui reprendre l'activitat per molt que les aigües tornin a la seva llera perquè l'ensurt ha estat i és encara d'aquells que fan tremolar les cames de qualsevol. Així que la paralització del magatzem gasístic Castor pot suposar no només la pèrdua de la inversió multimilionària d'uns 1.400 milions realitzada fins ara, sinó també una incalculable xifra de despeses en funció de com evolucionin les demandes judicials presents i futures i les possibles indemnitzacions i responsabilitats civils que se'n derivin. Per no parlar del que pot passar si es produeix un terratrèmol d'una certa envergadura. Una situació que pot ser catastròfica per a una ACS que Florentino Pérez, que no ha donat ni una sola explicació sobre l'afer Castor, manté en un immens deute, després de perdre només en el darrer exercici uns 2.000 milions d'euros. Un forat negre, el d'ACS, més gran que el del pou on Florentino volia folrar-se emmagatzemant gas a costa de la seguretat de tothom, i que podria engolir un Real Madrid massa depenent del seu inesgotable talonari. Això, si la factura no l'acabem pagant el conjunt dels ciutadans, d'una menera o d'una altra, com ens té acostumats el senyor Pérez amb els seus negocis fallits.

La paradoxa és màxima si tenim en compte que al seu dia el govern del PP d'Aznar ja va aixecar en massa la protesta de la gent de l'Ebre decretant un irracional transvasament del riu. I saben qui havia de ser el màxim beneficiari d'una obra que no tenia ni solta ni volta des del punt de vista hidrològic? Doncs l'empresa del senyor Florentino Pérez, que havia de fer tan faraònica infraestructura a càrrec dels pressupostos generals, és a dir de diners de tots els ciutadans. No m'estranyaria que aquest també fos un negoci que es negociés a la insigne llotja del Bernabéu.

Aquell cop, el pelotazo hídric es va frustrar per l'oposició popular i l'arribada del socialista José Luis Rodríguez Zapatero al poder. Vés a saber si la concessió de Castor per part del seu govern no va ser la compensació per la derogació del transvasament de l'Ebre. Però en tot cas, aquest cop el senyor Florentino Pérez s'enfronta a quelcom més que una oposició ciutadana. Haurà de fer front a tota una crisi sísmica. I ves que tot plegat no sigui un terratrèmol que acabi fent trontollar la piràmide de deute i especulació en què ha convertit el seu regnat al Real Madrid. Especialment ara que la llotja del Bernabéu passa el pitjor moment i no li serà tan fàcil trobar les ajudes d'un govern espanyol fallit, un Ajuntament de Madrid en bancarrota i frustrat pel fiasco olímpic i una Bankia –la que va posar els diners del fitxatge de Cristiano Ronaldo–, que ara amb prou feina fa mans i mànigues per mantenir-se surant.