Es massa aviat. Em temo que ara mateix hi ha massa punts de diferència entre el Barça i el Real Madrid tot just començar el campionat o que l'Atlético de Madrid ha tret el cap en la lliga i no permet que sigui cosa de dos. I si ho és, ho serà, de moment, per a l'Atlético. No per als blancs, que van desorientats. Per això i pel fet que el tenien en la seva agenda, però ha acabat al Barça ara és qüestió de condicionar-lo com sigui. És lleig, però no és nou el que està patint un esportista que acaba d'arribar a la lliga espanyola de futbol i al Barça. Li diuen que no en faci cas. Que ell, a cada topada que rebi, s'aixequi com si res i continuï jugant. Aquesta és la voluntat fins que la patacada sigui més contundent que les que ha rebut i s'aixequi, però amb assistència mèdica. Acusen, amb tota la barra del món, que Neymar fa comèdia. Que qualsevol acció acaba amb ell per terra i en moltes ocasions sense cap raó aparent. Ara sembla que toca això per posar a prova la capacitat de resistència del jove jugador brasiler, que rebrà tota la pressió possible fins que els precursors de la campanya trobin algun altre motiu per centrar l'atenció. Algú pot pensar que de tan rebre, pot arribar el moment de llançar-se a terra i no moure's per estalviar-se més cops.

Li ha tocat. Per dir-se Neymar i per jugar al Barça. Només cal buscar l'estadística d'aquests partits i veurem clarament que ha estat objecte de moltes faltes en què els rivals han vulnerat reiteradament el reglament. Explicar o fer veure el contrari, que el jugador és un simulador habitual, ho han fet amb declaracions alguns entrenadors, probablement amb excuses de mal perdedor. D'altres, com Mourinho, ja ho ha fet però per vici. Mourinho ja no pensa en la competició domèstica, sinó que adverteix Europa que per la lliga de campions hi volta un comediant brasiler que juga al Barça i que cal aturar com sigui les seves accions antiesportives, que perjudiquen els seus adversaris i que necessita ben poca cosa per anar per terra. Mourinho, o té poca feina amb el Chelsea o no sap com oblidar els blaugrana. Ara és Neymar. D'aquí a quatre dies serà qualsevol altre argument el que li servirà per parlar... malament del Barça encara que participin en lligues diferents i els separin uns quants milers de quilòmetres. Alguns pretenen que sigui una rutina el fet que un futbolista hàbil en el driblatge i que afronta sense por els rivals, estigui sovint en el punt de mira dels àrbitres condicionats a xiular qualsevol acció que els sembli que Neymar simula. I, alhora, intentar condicionar-lo també a ell i el seu talent retallant les seves aportacions personals a l'equip.

És desagradable veure com es fomenta de no res una campanya que diu ben poc del periodisme que es fa i de com es fa. Sense arguments, cal desestabilitzar i parlar per parlar. Les imatges de les accions que protagonitza Neymar haurien de servir per tancar de cop qualsevol polèmica. I resulta que és tot el contrari. S'enyora un punt de qualitat i d'ètica de la feina ben feta encara que sigui per parlar d'un fet tan trivial com el futbol i d'unes accions tan senzilles en un terreny de joc com saber si es vulnera o no el reglament. I qui i com el vulnera. Fer una lectura del contrari del que passa és el que cal en aquests moments. El mullader ara mateix és considerable i cal que serveixi per obrir debats que incideixin en el dia a dia i sobretot en els resultats dels partits que juga el Barça. Ara mateix, per si serveix d'alguna cosa, diuen que aquest és el millor inici del campionat de lliga de fa molts anys del Barça. I amb Neymar per terra.