Un afganès amb nandrolona i un iranià amb EPO

Set atle­tes van donar posi­tiu en el cam­pi­o­nat del món d'atle­tisme que es va dis­pu­tar aquest estiu a Mos­cou. Com que cap dels atle­tes caçats havia pujat al podi, la notícia va pas­sar una mica de pun­te­tes. De fet, que set atle­tes no superes­sin les anàlisis quan es van fer 1.919 anàlisis de sang i 670 d'orina i que cap pugés al podi es podria arri­bar a con­si­de­rar una bona notícia. De tota manera, hem de tenir pre­sent que la IAAF es reserva la pos­si­bi­li­tat de tor­nar a ana­lit­zar totes les mos­tres durant vuit anys i que fins al 2021 cap dels atle­tes que van com­pe­tir en el mun­dial d'aquest estiu podrà estar segur que la seva posició és defi­ni­tiva.

Dels sets posi­tius de Mos­cou, només un va entrar en una final. Va ser el llançador de jave­lina d'Ucraïna Roman Avra­menko, que va aca­bar cinquè. Els altres cas­ti­gats són els velo­cis­tes Mas­soud Azizi (Afga­nis­tan), Eli­za­beta Briz­gina (Ucraïna) i Ielena Ribakova (Turk­me­nis­tan), els mar­xa­dors Aiman Koz­hakh­me­tova (Kazakhs­tan) i Ebra­him Rahi­mian (Iran) i el mara­tonià Jere­mias Saloj (Gua­te­mala). Que hi hagi atle­tes posi­tius de països que havien for­mat part de la URSS és, malau­ra­da­ment, molt cor­rent. A la llista també tenim posi­tius de l'Afga­nis­tan, l'Iran i Gua­te­mala. I no amb substàncies menors, pre­ci­sa­ment. El velo­cista iranià va donar posi­tiu de nan­dro­lona, un ana­bo­lit­zant, i el mar­xa­dor iranià i el mara­tonià gua­te­ma­lenc, d'EPO. Poca broma i al mateix temps una pre­gunta: què bus­ca­ven aquests atle­tes dopant-se? No tenien cap pos­si­bi­li­tat de llui­tar per una meda­lla. Ni tan sols per un lloc de fina­lista. L'afganès Azizi, de 28 anys i l'únic atleta del seu país pre­sent a Mos­cou, no va superar l'eli­mi­natòria prèvia dels 100 m i amb la seva marca per­so­nal d'11.11, seria el dis­setè del rànquing català d'aquest any. Azizi ha estat en tres Jocs Olímpics i dos mun­di­als. L'iranià Rahi­mian, de 32 anys i olímpic a Lon­dres, va ser 52è en els 20 quilòmetres marxa i el gua­te­ma­lenc Saloj, de 25 anys, va ser 33è en la marató. Una res­posta fàcil a la pre­gunta seria que van pen­sar que no els toca­ria pas­sar cap con­trol, que no eren prou bons. Per desgràcia seva, ja fa temps que fins i tot alguns dels que no són prou bons han de pas­sar con­trols. I a Mos­cou els va tocar. I els van enxam­par. Segur que n'hi ha molts que van fer el mateix que ells, però van tenir la sort que no els van cri­dar a pas­sar cap con­trol. Pot­ser la mateixa sort que va tenir Azizi en els Jocs d'Ate­nes, Pequín i Lon­dres i Rahi­mian, a Lon­dres.

Que hi hagi posi­tius d'atle­tes de poc nivell, de països on tenen pre­o­cu­pa­ci­ons molt més impor­tants que l'esport és una molt mala notícia. Al final, quasi ens hem acos­tu­mat que els atle­tes es dopin per gua­nyar, però que ho facin per que­dar eli­mi­nats a la pri­mera? I encara més impor­tant, l'afganès, l'iranià i el gua­te­ma­lenc, tenien algun metge que els va aju­dar o es van dopar tot solets, com qui es pren una aspi­rina?