opinió
La crisi setmanal
Aquesta troballa de “la crisi setmanal” signada dies enrere pel perspicaç Martino mereixeria fer tanta fortuna com el cèlebre “entorn” de Johan Cruyff. Prometia entre línies el murri tècnic argentí que d'aquí a quatre dies seria ja capaç d'anticipar aquesta mena de terrabastalls en un got d'aigua, ja que, segons comença a comprovar, resulten previsibles a més no poder. Deu ser crisi setmanal, deu ser pastilla de brou concentrat per fer bullir constantment aquesta olla que necessita foc alt, el cas és que ja ens hem acostumat a conviure amb ella, i aconsegueix fins i tot divertir-nos. Ara mateix, quan s'ha d'activar la imaginació per cobrir l'absència de lliga, ja en tenim una altra en marxa, comèdia titulada El teatre de Neymar, en què hi escriu una línia l'entrenador del Valladolid perquè no es parli dels quatre gols encaixats, hi posa un paràgraf Mourinho des de la distància perquè, bàsicament, viu obsessionat amb el Barça, i hi suca pa a quilos l'anomenada caverna mediàtica, una altra definició afortunada per situar gent que, si atenem als seus plantejaments i reflexions, encara no ha fet certs passos en l'evolució de l'espècie que els hauria portat a la condició d'éssers racionals. També hi ha, posats a definir, gent que aposta per especular amb el preu actual de mercat del brasiler, fotesa de la mida de la Sagrada Família, que només serveix per quedar bé amb la directiva, a veure si els cau algun terròs de sucre en premi a la servitud oferta.
Aquests invents del TBO no són gratuïts, és clar. Pretenen generar corrent d'opinió entre els tebis d'esperit, aquells que van segons bufa el vent, i pressió sobre el col·lectiu arbitral, que, en lloc de tenir criteri propi i ulls a la cara, prefereix anar ben tard al llit i seguir aquests insofribles programes demagògics eufemísticament anomenats tertúlies esportives. El cas és que no xiularan un penal a Neymar ni que l'apunyalin dins l'àrea. Si aparegués assassinat per algun defensa rival dirien que ha estat autolesió o aprofitarien l'avinentesa per ratificar la immensa bajanada que Barcelona sencera és un plató d'assaig d'aspirants qualificats a l'Actor's Studio, on han estudiat fenòmens de la interpretació com Alves i Busquets, altres dianes anteriors de la seva tírria. Parlant de dèries, mentre acuses el Barça amb el dit tapes un seguit de misèries pròpies, una bona col·lecció de clamoroses errades que amenacen de portar-te altre cop pel pedregar. Sembla mentida que a Florentino, sempre pendent d'intoxicar els seus gossos faldillers –el periodisme és una altra cosa i no direm que els té a sou per no calumniar–, li quedi temps per dirigir el Madrid i, de passada, aquesta ACS que se'n surt de totes gràcies a la projecció del personatge, geni capaç de fer-nos pagar a escot projectes errats tan clamorosos i fatídics com l'ara famós Castor. Que la broma de la plataforma costarà als contribuents 1.300 milions? Tranquils, n'acaba de pagar 100 per un caprici gal·lès i ningú ha obert la boca. És molt gran aconseguir que la gent s'encaparri amb les caigudes de Neymar en lloc d'estar pel que ha d'estar, el que importa i el pa que ens foten cada dia del cistell sense que mai els enxampin. I ara, com si fossin deures de l'article, pensem quina serà la propera. No val Valdés, que aquesta ha de durar tota la temporada. No val elogiar, que això no ven. Tranquils, si no ens en ve cap al cap, sempre podrem recórrer al fet que Messi sent enveja del bon paper realitzat pel reforç en la seva absència. Mira, potser aquesta és bona i dóna per a tres dies de sarau. Les gràcies no es mereixen, servei de franc. I si en voleu quinze o vint més, també les podem barrinar. El cas és que no abaixem el pistó mai de la vida. Ai, quantes sorpreses que encara li queden per conèixer a Martino!