Ja va advertir Javier Aguirre fa unes setmanes, quan l'equip encara estava invicte i era una de les sensacions de la lliga, que l'hivern seria llarg i dur, i sembla que la tardor també.

L'entrenador és qui millor coneix el que té, i més enllà de curar-se en salut, el mexicà reconeixia que els seus estaven per sobre de les seves possibilitats quan després de guanyar l'Athletic Club se situaven a tocar de les places de Champions.

Una condició física espectacular que els permetia fer una pressió col·lectiva brutal va propiciar que l'equip arrenqués la temporada com un tro, però ara, en baixar un pèl la intensitat, les mancances queden al descobert. La falta de creació de futbol, una banqueta força menys competitiva que l'onze tipus i el fet de confiar la recerca del gol a les jugades d'estratègia, limiten molt la capacitat de reacció de l'equip. L'actual Espanyol de Javier Aguirre té un únic registre, el futbol físic i les jugades a pilota aturada.

Fa bé el tècnic a treballar en els entrenaments per tenir l'equip fort i polir l'estratègia, tal com ha reconegut el jugador paradigma d'aquestes condicions, David López. A aquest equip és difícil treure-li més futbol d'associació, més desequilibri des de la qualitat. S'ha de ser realista i assumir que l'Espanyol 2013/14 és més previsible, menys creatiu i molt més físic. Per tant, no és moment de mostrar-se dubtós ni d'intentar buscar equilibris entre una cosa i l'altra, sinó d'insistir a potenciar les virtuts que té la plantilla i, si pot ser, explicar-ho per no crear falses expectatives entre els aficionats. Ara torno a recordar les paraules del vicepresident José Luis Morlanes quan va dir que l'actual plantilla és millor que la de la temporada passada.

Arribats a aquest punt, estic convençut que, amb el que hi ha, el millor entrenador per a l'equip és Javier Aguirre, que sap perfectament avaluar del que disposa i treure-li el màxim profit. I si és un equip amb limitacions, encara millor.