S'imaginen que arriben un dia a la feina i el seu superior els cita al despatx? Mala cosa, pensarien tots. Milers de persones a tot Catalunya han vist com, per poder mantenir la feina i equilibrar els balanços de la seva empresa –o això ens diuen– han hagut d'acceptar una rebaixa considerable del seu sou. Llei de vida? N'hi deu haver que pensen això i n'hi deu haver que ho creuran una injustícia. I ho és. Fa tres setmanes, els jugadors del Palamós van patir un cas similar, amb l'agreujant que la totalitat de la plantilla feia escassament dos mesos que havia firmat el seu contracte amb les condicions estipulades. El que no sabien els jugadors, de vegades innocents, és que qui tenien al davant a l'hora de produir-se la signatura no els podia assegurar que cobrarien la totalitat dels diners acordats. Ètic? Gens.

Després de diversos estira-i-arronses, els jugadors palamosins van pactar una rebaixa d'un 30 a un 40% dels seus sous. I és que, valorant com està el món del futbol, què millor que cobrar el teu sou amb una rebaixa substancial, que no pas no cobrar-lo. N'hi ha, els que ja s'han guanyat la vida en el futbol, que llancen la tovallola, com Iván Díaz. D'altres, els més joves, que jugarien fins i tot sense cobrar –d'aquests però n'hi ha pocs–. La crisi institucional que està vivint el club degà del futbol català és un exemple clarificador que la història no sosté cap club. La massa social del Palamós ha girat l'esquena al club i ningú es pregunta: què passa? Què s'ha fet malament? Els directius només es lamenten asseguts a la cadira i demanen als jugadors que no abandonin en massa l'entitat. La mala gestió en el projecte ha esquitxat també el ja exdirector esportiu Oriol Alsina, que flairant que venien mal dades ha tornat a dedicar el seu temps exclusivament al Llagostera. El cas del Palamós és tot un drama, però no serà l'únic que anunciarà retallades terribles en el pressupost a conseqüència de la falta d'ingressos, i és que, sense anar més lluny, divendres passat el Castelldefels reconeixia que havia de retallar el 50% el seu pressupost, cosa que segurament suposarà la pèrdua d'algun dels seus jugadors, cansats com molts altres de les promeses incomplertes.

El futbol amateur està vivint els anys més precaris que es recorden. La majoria de clubs fan equilibris i inventen qualsevol activitat o promoció per assegurar poder pagar els arbitratges i els membres de la primera plantilla. N'hi ha, fins i tot, que prostitueixen el futbol de base per injectar diners al primer equip abans, per exemple, que administrar els diners de les quotes a la formació d'entrenadors o al material i benestar dels joves futbolistes. O hi ha un canvi de filosofia en molts clubs, o la crisi que està impregnant el futbol amateur esquitxarà el futbol de formació, la matèria primera i l'autèntic valor.