De vegades penso que no visc la mateixa realitat i, per tant, que existeixen diversos mons o, com diuen els seguidors de les sèries de ciència-ficció, universos paral·lels. Jo també sóc un admirador de la ciència-ficció i de les bones sèries com Breaking Bad, Los Soprano, Walking Dead, Modern Family, Homeland i Juego de tronos, però sempre havia pensat que eren, això, ficció. Veig que la realitat supera la ficció en tot allò que envolta el Barça.

Potser ara pensareu que he perdut el cap o simplement us preguntareu què nassos té a veure aquesta introducció tan televisiva o melodramàtica amb el món del Barça. Deixeu-me que us ho expliqui. M'agrada molt menjar bona carn i sóc assidu del restaurant Puerto Madero al carrer París. Allà ens trobem molts simpatitzants del Barça i parlem del que ha succeït en l'últim partit o de com van les coses del Barça o de l'esport català... Sí, també parlem de política, però això ho deixarem per a un altre moment o sèrie. Aquest dilluns vam fer un repàs de tot el que està succeint últimament; renovació d'Iniesta, moció de censura, fitxatges, Messi, Bartra, etc. La conclusió va ser que aquest món del futbol en general i el Barça en particular té tots els ingredients per escriure uns quants guions de suspens, uns quants de drama i molts de ciència-ficció.

Us posaré algun exemple que ens va fer pensar en el setè art. El tema del central ja fa molt de temps que és a les taules dels directius i els periodistes. Diem, en Zubi inclòs, que necessitem un central i no fitxem ningú. Ve un nou entrenador i comenta que no necessitem un central, que amb els que té ja és suficient. En poques paraules, contradiu el director esportiu que, en principi, ha fet alguna cosa per portar-lo a ell al club. Però la cosa no acaba aquí. De sobte, apareix un jugador, Marc Bartra, que ha de jugar perquè hi ha lesionats. Descartat per tothom a principi de temporada i a qui el nou tècnic no utilitzava i feia seure moltes vegades a la graderia, es converteix en una gran revolució i la solució de la defensa en quatre partits, i ja el volem renovar ràpidament. I com a final d'aquesta història, també volem renovar Zubi. Faríem sèrie còmica.

Encara en tenim més. Un dels directius que en principi ha de ser el nexe d'unió amb la massa social, menteix als socis en un tema bastant greu i continua en el càrrec sense conseqüències. Com pot ser? Aquest senyor forma part d'algun grup secret d'intel·ligència? És un enviat de l'espai exterior amb poders telepàtics i controla la directiva? Faríem sèrie de ciència-ficció.

Però també vam trobar argument per a una sèrie fora de l'actual directiva. Uns senyors, que diuen que són amants del Barça, presenten una moció de censura esgrimint motivacions purament barcelonistes i argumentades en allò que la directiva fa malament. Després, en menys d'una setmana, diuen que no fan la moció perquè no sabien la quantitat d'avals que necessitaven. Ostres, no s'havien informat abans? La directiva ja no és tan dolenta? Hi havia una mà al darrere que s'ha espantat i vol continuar amagada? Faríem sèrie d'intriga. Per cert, això últim i l'enquesta fantasma de fa algunes setmanes em semblen una manera molt barroera de fer oposició. De fet, sona més a destrucció.