Cosa de dos
No m'agrada fer juguesques, però aquesta estic convençut que no la perdria. He de reconèixer, però, que no té gaire mèrit assegurar que, encara que només s'hagi jugat una sola jornada del campionat, la final de la lliga ACB de bàsquet d'aquesta temporada la guanyaran el Madrid o el Barça. Tot el que no sigui així, crec que seria una sorpresa, i de les grosses.
Sí que hi ha alguns equips com el València i l'Unicaja de Màlaga que han reforçat considerablement les plantilles, però en qualsevol cas continuen estant un parell de graons per sota dels representants dels dos grans clubs de futbol. I més tenint en compte que el sistema de competició, després d'una fase regular de trenta-quatre jornades, et condueix a un play-off en què les semifinals i la final a cinc partits deixen molt poc marge d'error als clubs teòricament inferiors, i molta superioritat als que tenen més fons d'armari.
Els diners no ho són tot en l'esport professional, però gairebé. I en els darrers dos o tres anys, la distància entre el Barça i el Madrid i la resta s'ha anat fent cada cop més gran. Comencen a quedar en el record aquelles lligues ACB en què quatre o cinc equips podien aspirar al títol i en què la resta els podien guanyar algun partit, i no només sí aquests tenien un mal dia.
I és que ara mateix les diferències de pressupost són tan grans que trobaríem més de dos i tres clubs que amb els diners de què disposen per fitxar un equip sencer no podrien ni pagar la meitat de la fitxa d'algun dels cracs que tenen el Barça i el Madrid.
Ja sé que aquests dos clubs si no construeixen grans plantilles després no poden aspirar a guanyar l'Eurolliga, i que aquest dilema no només passa en el bàsquet, sinó en altres esports, però també és cert que aquesta dinàmica només condueix a empobrir la lliga ACB.
Ens haurem d'acostumar a veure més d'un resultat d'escàndol producte d'aquestes diferències. De fet, en les semifinals de la supercopa, el Madrid va apallissar el Bilbao Basket de trenta-nou punts i el Barça va superar el Baskonia, jugant a la seva pista, de vint-i-cinc.
Crec que el bàsquet ACB ara mateix està malalt, potser no es troba encara a l'UCI, però si els seus responsables no miren de trobar fórmules per solucionar-ho ben aviat hi entrarà.