L'empat de dissabte a El Sadar no hauria de ser cap sorpresa si tenim en compte els antecedents que m'imagino que Gerardo Martino ja tenia present. Parlo de la derrota en l'última temporada de Pep Guardiola i de la victòria, però en l'últim minut, de la temporada passada amb Tito Vilanova. Algú pot objectar que dissabte Messi no va jugar més de trenta minuts. Però l'any passat va estar tot el partit a la gespa, i en canvi, jugar, jugar, tampoc ho va fer més de vint minuts, en els quals, a diferència de dissabte, va solucionar el partit.

L'Osasuna és un os dur al seu feu de Pamplona i tampoc hi ha elements que permetin dictaminar un retrocés en el joc. Per tot això, l'empat no deixa de ser un simple element de controvèrsia a l'estadística en discussions fútils sobre el rècord de millor inici de la lliga.

Jo prefereixo quedar-me amb alguns aspectes importants del partit. I entre ells hi ha la consolidació d'algunes estructures. La defensiva, amb un retorn esperat, el de Carles Puyol, que va disputar tot el partit amb gran capacitat i sembla que en un bon estat de forma. Veurem si s'instal·la en el seu estatus anterior a la lesió o ha de dosificar partits, però d'entrada el Barça recupera un pulmó defensiu molt important. Però, a més, la magnífica actuació de Marc Bartra el consolida com una realitat més que com una aposta de futur. No crec que Martino hi tingui cap predilecció especial. Bartra és un central amb una gran projecció al davant i s'han donat les circumstàncies perquè hagi disposat de minuts, amb les baixes de Puyol i Mascherano, primer, i dissabte, amb la de Piqué. Però sobretot, ha sabut aprofitar aquests moments. Ara haurà d'adaptar-se a la recomposició de la defensa amb la tornada de Puyol i Mascherano, però la temporada del Barça és llarga i exigent i tindrà oportunitats.

I el mateix cal dir de Montoya. Aquesta sí que és una aposta de Martino, que no ha buscat alternatives a la banda i ha donat al jove defensa l'opció de responsabilitzar-se d'una tasca delicada que dissabte va saber fer prou bé, amb incorporacions ofensives ajustades a les necessitats de l'equip, tot i que no sempre ben resoltes. Però amb una gran dosi de concentració sobre l'oportunitat de l'avançada. Més enllà de l'empat, fruit d'una mala definició en els metres finals dels blaugrana, que van controlar el partit però van perdre la profunditat que havien anat adquirint amb Martino, el partit contra l'Osasuna és una bona avantsala a la decisiva setmana que encetem.

El bon partit de l'Espanyol, que va aconseguir una ajustada però merescuda victòria contra l'Atlético de Madrid, deixa les coses en bona posició per al Barça, i Tata afrontarà el seu primer clàssic com a líder en solitari. Gran actuació d'uns periquitos que tornen a albirar Europa. Diuen que rectificar és de savis i crec que és el que va fer Aguirre contra els madrilenys, però hauran de mantenir determinades intensitats també contra rivals més modestos si volen arribar a un objectiu tan alt.

És dissabte, però, quan començarà realment el projecte de Martino. És cert que demà haurà d'afrontar el parèntesi europeu contra un Milan que no és l'històric equip que va ser però que exigirà dedicació. Ara bé, el clàssic serà fonamental, amb un Madrid fluix però que gràcies a ajudes arbitrals ha aconseguit trepitjar els talons al Barça, i per al qual guanyar pot ser un revulsiu força important. És dissabte, doncs, que caldrà veure el fonament del projecte de Martino perquè és contra equips com el Madrid que, més enllà de la rivalitat, s'entreveu el potencial per a una temporada que serà molt forta i en què guanyar la lliga exigirà acabar amb pocs empats com el d'El Sadar i a ser possible amb gairebé cap derrota. Per no parlar d'Europa, on els principals candidats a guanyar la Champions s'han reforçat molt i tot i que el Manchester United no passa el millor moment, s'haurà de fer front a un fort Manchester City per no parlar del Borussia de Dortmund, un complicat Juventus i, no cal dir-ho, el fortíssim Bayern de Pep. L'empat contra l'Osasuna és una anècdota. L'important és que a partir d'ara, en què començaran els partits clau, esclatin els efectes de la gestió de Martino: disposar dels jugadors en bon estat gràcies a les rotacions, aconseguir l'equilibri entre control i verticalitat i disposar d'una profunditat ofensiva amb Messi i Neymar que desequilibri el rival. S'ha treballat molt i bé, de moment. Però que ningú s'enganyi, la temporada comença ara. I serà emocionant!