Xiulet fantasma
torna a trobar encegat
per una mà
de focus
L'àrbitre que dirigirà el Milan-Barça de demà acaba de xiular un gol fantasma, que sempre fa el seu efecte. En el partit de divendres passat entre el Hoffenheim i el Bayer Leverkusen, l'alemany Felix Brych va convertir en gol una pilota que havia entrat pel lateral de la xarxa. De vegades, la tendència mediàtica a presentar-nos la fulla de serveis de l'àrbitre que oficiarà el proper partit és excessiva i malaltissa. I està empeltada d'una desconfiança d'inici que en la tradició futbolística peninsular és especialment marcada. No és en va, perquè els anys de dictadura i de futbol adulterat van condicionar generacions senceres d'equips aparentment triomfals i de seguidors aparentment derrotats. I en darrer terme, van restar encara més credibilitat a un col·lectiu que per definició és l'ase dels cops.
En qualsevol cas, Felix Brych sembla que l'ha feta grossa. Faig una ullada a la premsa italiana, a veure si s'hi abraona com aquí. I efectivament, La Gazzetta dello Sport el qualifica com “el gol fantasma més clamorós dels últims temps”. Potser em diran que la cosa mediterrània volcànica pròpia d'Itàlia també predisposa a la desconfiança sobre aquest àrbitre de Munic, de 38 anys i doctor en dret, que és àrbitre col·legiat des dels 18 anys (18 anys!). Però la desconfiança no té patent, és universal, com demostra aquest suggestiu titular: “Sol, armat només amb un xiulet.” És un article actual? No. És un article del 2012, publicat a The New York Times com a prèvia de la semifinal de la Champions que havien de jugar el Chelsea i el Barça. L'article assegurava que aquest àrbitre estaria en el punt de mira dels aficionats anglesos, després de l'empipada que havien agafat amb els arbitratges de les anteriors semifinals amb el Barça, els anys 2005 i 2009. De fet, la principal conclusió era que els anglesos estarien més neguitejats amb l'àrbitre que no pas amb Messi.
Per un motiu diferent al d'aleshores, ara Brych es torna a trobar enlluernat, mig encegat i tot, per una mà de focus. Des de divendres passat l'apunten i el seguiran sense compassió a partir de la primera passa a la gespa de San Siro. Brych acaba de xiular un gol fantasma i els diaris també han aprofitat per recordar-li anteriors episodis, encara que menys efectistes que el gol fantasma. Des de divendres, què li deu passar pel cap a en Brych? La veritat, bo i esperant que tingui un dia lúcid a San Siro, penso que tots aquests debats tenen alguna cosa d'absurd, de parlar per parlar, de marejar la perdiu i carregar el mort a algú. Algunes ximpleries no s'acabarien amb l'ús dels avenços tecnològics, el repartiment de responsabilitat i una transparència que comencés, primer de tot, per les grans institucions del futbol? I d'altres ximpleries no s'estovarien deixant de convertir el futbol internacional d'alt nivell en un sòrdid pati de col·legi? Veurem de què parlem dimecres i si el resultat permet pentinar gaire el gat.