Ara ja toca pensar en el Real Madrid. Cada temporada, l'adversari del Barça en la lliga, i en qualsevol competició que jugui, és l'equip blanc i almenys en dues ocasions s'han d'enfrontar cara a cara. És el de sempre. Els jugadors es coneixen del dret i del revés i ara el que cal fer és confrontar els nous projectes. Hi ha nous responsables a les banquetes dels dos equips, però el Barça ja té el seu estil de joc definit i treballat. El Real Madrid continua amb la imprecisió d'esbrinar com vol jugar i quin rendiment treu de les incorporacions que ha fet. Dissabte és un dia d'examen. Com sempre. És un Barça-Real Madrid. Els aficionats esperen impacients l'enfrontament, en aquesta ocasió en horari infantil i en horari de botigues obertes, per saber quines garanties ofereixen els dos equips. En un horari infantil però amb nens i nenes amb entrada, per qüestions de seguretat, tal com mana la llei, que la directiva vol aplicar sense excuses. Als botiguers no els deu fer gaire gràcia, aquest horari. De les sis de la tarda a quarts de vuit és una bona hora per sortir a passejar i entrar als comerços i potser comprar. Abans es queixava el sector de la restauració. Ara ho podrien fer els botiguers.

El clàssic de dissabte servirà per saber si la doctrina i la filosofia que Mourinho ha aplicat barroerament aquests últims anys al Real Madrid en el moment de jugar contra el Barça ha quedat impregnada al vestidor blanc i a la mentalitat dels jugadors o, al contrari, sabrem si el nou tècnic del Real Madrid té altres recursos per enfrontar-se amb el Barça i fer aparèixer les bones formes i l'esportivitat que cal. L'acceleració i la contundència que el portuguès provocava i reclamava en els seus jugadors va deslluir alguns clàssics, en què es va oblidar el futbol i el joc, i els va encendre voluntàriament, probablement conscient de la seva inferioritat. La proposta futbolística madridista no coincidia amb res amb la blaugrana. Ni en la sensibilitat pel joc ni en com s'executava. Ara em temo que tampoc. Si fem cas al que s'ha vist fins ara al Real Madrid, cal apreciar la velocitat i la fortalesa física del portuguès Ronaldo, que es combina amb un mig del camp teixit densament i amb una defensa sense contemplacions. Aquesta és la recepta del Real Madrid, lluny d'una sensibilitat futbolística pel tracte a la pilota. Tot al contrari del que pretén el FC Barcelona, però amb els recursos necessaris per si el partit s'encalla. La tensió en aquests clàssics va lligada a l'emoció.

Per al partit de dissabte és necessari un bon arbitratge. Imprescindible. No cal que reclamem la protecció a les estrelles. Això vulnera el reglament. Volem veure un bon partit. I les estrelles han de tenir l'oportunitat de jugar com saben. I amb un arbitratge curós del reglament i del sentit comú. Que s'apliqui el reglament. Que se sancioni tot allò que no participi en l'espectacle futbolístic. Ni ho permeti. El Barça té Neymar, que rep sovint i de moment sense queixa, encara que més d'un vol fer veure que és un comediant. Messi tampoc no protesta per les topades i puntades de peu que rep. I en rep unes quantes cada partit. Contra el Real Madrid, segur que també en rebrà. Cal reivindicar un arbitratge just. Sense compensacions de cap mena. Sense protagonismes. Als madridistes tampoc els caldria fer teatre. Desvirtuar un partit de futbol costa ben poc. I si es deixa en mans i a criteri de l'àrbitre hi ha el perill que les circumstàncies i l'ambient el superin en un no res. N'hem vist de tots els colors, en els clàssics. Últimament encara més.