Dissabte hi ha clàssic

Ara ja toca pen­sar en el Real Madrid. Cada tem­po­rada, l'adver­sari del Barça en la lliga, i en qual­se­vol com­pe­tició que jugui, és l'equip blanc i almenys en dues oca­si­ons s'han d'enfron­tar cara a cara. És el de sem­pre. Els juga­dors es conei­xen del dret i del revés i ara el que cal fer és con­fron­tar els nous pro­jec­tes. Hi ha nous res­pon­sa­bles a les ban­que­tes dels dos equips, però el Barça ja té el seu estil de joc defi­nit i tre­ba­llat. El Real Madrid con­ti­nua amb la impre­cisió d'esbri­nar com vol jugar i quin ren­di­ment treu de les incor­po­ra­ci­ons que ha fet. Dis­sabte és un dia d'exa­men. Com sem­pre. És un Barça-Real Madrid. Els afi­ci­o­nats espe­ren impa­ci­ents l'enfron­ta­ment, en aquesta ocasió en horari infan­til i en horari de boti­gues ober­tes, per saber qui­nes garan­ties ofe­rei­xen els dos equips. En un horari infan­til però amb nens i nenes amb entrada, per qüesti­ons de segu­re­tat, tal com mana la llei, que la direc­tiva vol apli­car sense excu­ses. Als boti­guers no els deu fer gaire gràcia, aquest horari. De les sis de la tarda a quarts de vuit és una bona hora per sor­tir a pas­se­jar i entrar als comerços i pot­ser com­prar. Abans es quei­xava el sec­tor de la res­tau­ració. Ara ho podrien fer els boti­guers.

El clàssic de dis­sabte ser­virà per saber si la doc­trina i la filo­so­fia que Mou­rinho ha apli­cat bar­ro­e­ra­ment aquests últims anys al Real Madrid en el moment de jugar con­tra el Barça ha que­dat impreg­nada al ves­ti­dor blanc i a la men­ta­li­tat dels juga­dors o, al con­trari, sabrem si el nou tècnic del Real Madrid té altres recur­sos per enfron­tar-se amb el Barça i fer aparèixer les bones for­mes i l'espor­ti­vi­tat que cal. L'acce­le­ració i la con­tundència que el por­tuguès pro­vo­cava i recla­mava en els seus juga­dors va des­lluir alguns clàssics, en què es va obli­dar el fut­bol i el joc, i els va encen­dre voluntària­ment, pro­ba­ble­ment cons­ci­ent de la seva infe­ri­o­ri­tat. La pro­posta fut­bolística madri­dista no coin­ci­dia amb res amb la blau­grana. Ni en la sen­si­bi­li­tat pel joc ni en com s'exe­cu­tava. Ara em temo que tam­poc. Si fem cas al que s'ha vist fins ara al Real Madrid, cal apre­ciar la velo­ci­tat i la for­ta­lesa física del por­tuguès Ronaldo, que es com­bina amb un mig del camp tei­xit den­sa­ment i amb una defensa sense con­tem­pla­ci­ons. Aquesta és la recepta del Real Madrid, lluny d'una sen­si­bi­li­tat fut­bolística pel tracte a la pilota. Tot al con­trari del que pretén el FC Bar­ce­lona, però amb els recur­sos neces­sa­ris per si el par­tit s'enca­lla. La tensió en aquests clàssics va lli­gada a l'emoció.

Per al par­tit de dis­sabte és neces­sari un bon arbi­tratge. Impres­cin­di­ble. No cal que recla­mem la pro­tecció a les estre­lles. Això vul­nera el regla­ment. Volem veure un bon par­tit. I les estre­lles han de tenir l'opor­tu­ni­tat de jugar com saben. I amb un arbi­tratge curós del regla­ment i del sen­tit comú. Que s'apli­qui el regla­ment. Que se san­ci­oni tot allò que no par­ti­cipi en l'espec­ta­cle fut­bolístic. Ni ho per­meti. El Barça té Ney­mar, que rep sovint i de moment sense queixa, encara que més d'un vol fer veure que és un come­di­ant. Messi tam­poc no pro­testa per les topa­des i pun­ta­des de peu que rep. I en rep unes quan­tes cada par­tit. Con­tra el Real Madrid, segur que també en rebrà. Cal rei­vin­di­car un arbi­tratge just. Sense com­pen­sa­ci­ons de cap mena. Sense pro­ta­go­nis­mes. Als madri­dis­tes tam­poc els cal­dria fer tea­tre. Des­vir­tuar un par­tit de fut­bol costa ben poc. I si es deixa en mans i a cri­teri de l'àrbi­tre hi ha el perill que les cir­cumstàncies i l'ambi­ent el superin en un no res. N'hem vist de tots els colors, en els clàssics. Últi­ma­ment encara més.