Thievy i les presses per triomfar
els fruits
Thievy Bifouma ha estat el gran protagonista de la setmana en clau espanyolista. El davanter va verbalitzar el seu malestar perquè va ser relegat a la suplència i no va jugar cap minut contra l'Atlético de Madrid. S'havia entrenat tota la setmana passada pensant que seria titular i així li havia dit Javier Aguirre. La recuperació de Sergio García, però, el va deixar a la banqueta i el guió del partit, sense jugar cap minut. Thievy feia setmanes que pensava que es mereixia més protagonisme i va explotar dilluns. És la frustració del jove futbolista que té ganes i empenta per demostrar la seva vàlua en un terreny de joc i veu com el treball diari en els entrenaments i els pocs minuts que ha jugat, en els quals ha marcat tres gols que el converteixen en el pitxitxi de l'equip, no són suficient bagatge. El francès torna a veure els fantasmes de fa dos anys amb Pochettino, quan després d'una bona primera volta, l'argentí el va apartar de l'equip. Pochettino el tractava com un nen i ell es va fer un home i un referent a Las Palmas, on era un dels ídols. La seva empipada és comprensible perquè és un futbolista impacient i impulsiu. Thievy actua fora del camp com ho fa a la gespa: amb molta rapidesa i sense pensar en les conseqüències futures. Un veterà mai hauria utilitzat aquestes armes, i més quan tot just han passat nou jornades de lliga. El campionat acaba de començar, però el francès és un fidel reflex de la joventut actual. Ho vol tot al moment, té pressa per triomfar sense calibrar les conseqüències de les seves decisions. En certa manera, té raó. Des del club li van assegurar que seria una peça important, i Aguirre també li va insistir perquè renovés per l'Espanyol. Vull pensar que les seves declaracions acalorades són fruit de les seves ganes de triomfar i seguir el camí dels seus companys de selecció, com Pogba i Varane, que ara triomfen al Juventus i el Real Madrid. Thievy tot just té 21 anys i li queda un llarg camí per recórrer en el món del futbol. Però entre un futbolista acomodat i un rebel que no accepta la suplència, em quedo amb aquest segon.