Ni una setmana. Quan semblava difícil superar l'episodi de la bandera negra de Marc Márquez a Austràlia, aquest cap de setmana, tots pendents de l'estat del cel al Japó i sense saber si començaran aquesta nit a les onze –hora catalana–, a la matinada, a l'hora nova o a la vella... Des que va canviar a Mediaset que el vaig deixar de seguir, el mundial. Ho vaig intentar, però és bastant pitjor que allò que fan cap a les vuit cada dia a Esport 3. En un canal públic, no ho oblidem.

Tornant al tema. La sensació que les motos, aquella disciplina que ens fa venir la patata xip i l'oliva farcida del vermut a la memòria, tendeix cada vegada més al circ de la fórmula 1 en què hi ha un amo que fa i desfà les normes al seu (mal) gust, s'ha vist superada l'última setmana. Amb escreix. Els pneumàtics, també. Que si a Moto 2 fan la meitat de les voltes. Després, a Moto GP han de fer el canvi de màquina i resulta que el que el fa millor comet un error tan greu. Vagi per endavant que no pretenc qüestionar ni el talent ni la gosadia del que serà el millor pilot de la història. Però és que en un món amb tanta telemetria haurien d'haver-se assegurat en quin moment es compta el canvi de volta. I a sobre surt el nano i es carrega tota la responsabilitat exculpant el seu equip.

Que sí, que tenen raó i si no hi ha helicòpter no poden fer els entrenaments, per motius de seguretat. Però després s'hi ha d'afegir aquesta dèria de córrer lesionat, i fins a les orelles de vés a saber què per aguantar el dolor. Que avui caic? Demà agafo un avió i demà passat torno a ser aquí després d'haver passat pel quiròfan. Uf! I què me'n diuen, d'un mundial en què només hi ha pilots espanyols? Perquè la batalla de les banderes la vam perdre fa anys. I tots muts i a la gàbia. Sí, tothom pot agafar la bandera que vulgui per celebrar les seves victòries. Però aquest missatge que transmeten que els espanyols són tan bons... A veure si demà quan em llevi ja s'ha acabat, això.