Dissabte es va jugar el primer clàssic de la temporada. Hi havia molta expectació com en cada Barça-Madrid. També debutaven en un clàssic els dos entrenadors que ja vam veure els dies previs que poc o gens tenen a veure amb l'estil provocador, i fins i tot barroer, de Mourinho. També era el primer clàssic de Neymar i Bale i, per què no, de dos estils ben diferents a l'hora de fitxar i fer equip.

Ja vaig comentar en el meu article anterior que d'un temps ençà em trobo amb barcelonistes i fem tertúlies al restaurant Puerto Madero. Dilluns vam parlar del clàssic. Tots coincidíem en la satisfacció d'haver guanyat i deixat el Madrid a sis punts i també a tenir una sensació d'equip amb descontrol tàctic i un futur, a curt termini, que es presenta molt complicat. És a dir, fins aquí, tot eren bones notícies, ja que ens trobàvem en el millor dels escenaris possibles en aquest punt de la temporada.

Sí, efectivament, tots estàvem contents des d'un punt de vista merament de resultats, que no és poca cosa. Després quan vam començar a analitzar i valorar amb més deteniment alguns aspectes al voltant del clàssic, vam consensuar que el Barça ha de millorar molt i que hi ha aspectes que ens estan avisant de problemes existents i d'altres de possibles que poden aparèixer a curt o mitjà termini. El primer de tots és que quan un dels millors del teu equip és el porter, alguna cosa no funciona. El Barça no va jugar bé, en general, i van ser Valdés, la insistència de Neymar i l'aparició final d'un Alexis meravellós les claus per guanyar. No ens equivoquem, vam guanyar un Madrid molt pobre en el seu plantejament futbolístic i, encara i així, vam tenir moments complicats, massa pel meu gust. La defensa, malgrat la força i l'ordre tàctic de Mascherano, va tornar a deixar que els davanters rivals, que van topar amb un ésser d'un altre món a la porteria, tinguessin oportunitats que només es donen en el pati d'un col·legi. Per desgràcia, el tema de la defensa l'arrosseguem des de fa molt de temps.

Vam trobar l'equip, en general, molt cansat en totes les línies. Moltes vegades semblava, i això comença a ser habitual, que anessin caminat pel camp. Ja no és aquell Barça que movia ràpidament la pilota i aprofitava qualsevol esquerda per atacar i xutar, ja no tenim la força i sembla que tampoc l'energia o la frescor de fa un temps. Xavi està cansat; Iniesta, molt millor que en els últims partits, tampoc va córrer gaire; Busquets va tenir molt terreny per cobrir; Cesc, que sembla que només juga bé al setembre, va estar perdut i quasi caminant; Messi, encara que jugués a la banda, no està fi, alguna cosa li passa i seria bo intentar esbrinar què és. I sobretot vam trobar a faltar xutar a porteria.

Dit tot això vam concloure la xarrada amb la reflexió següent: “En un clàssic, el més important és guanyar, però que ens serveixi per millorar amb vista a la resta de temporada.”