El fes­teig dalinià d'Ale­xis i la pro­li­fe­ració de fal­sos pro­fe­tes que recor­da­ven haver avi­sat de la seva qua­li­tat, per­so­nat­ges que, per cert, al seu dia havien usat el “ja ho havia dit jo” per refe­rir-se a la cai­guda de Leh­man Brot­hers, l'espi­o­natge dels Estats Units a Espa­nya, la bat­ze­gada de les CUP a l'arc par­la­men­tari i la incursió del pàdel com a esport pre­fe­rit de la classe mit­jana, han pro­vo­cat que, jun­ta­ment amb la neu­rosi blanca de tro­bar el penal que un nen clan­destí de la ter­cera gra­de­ria va fer a Mic­hel, haguem dei­xat arra­co­nat el debat real del clàssic: la falta d'iden­ti­tat dels dos equips i una vaga sen­sació de pèrdua d'hege­mo­nia.

Les raons dels des­con­cert tenen uns orígens dis­tants que els duen al mateix punt d'arri­bada. En pri­mer lloc, tenim un Madrid escal­dat per l'ahir que busca un estil ama­ble sense rene­gar dels gens ita­li­ans del seu entre­na­dor, és a dir, volen ser plàstics però asse­uen Isco a la ban­queta, escri­uen una postal a Özil i pugen Ramos al mig del camp tot enyo­rant la con­tenció defen­siva de Mou­rinho. És un: “Vull ser atrac­tiu als ulls de les dones, però no uso deso­do­rant perquè li tinc mania.” I en segon lloc, tenim un Barça en plena evo­lució de l'estil, que pateix els vai­vens sana­dors d'aquell que no vol dog­ma­tit­zar la fórmula de l'èxit, però que men­tres­tant, inde­pen­dent­ment de la dis­po­sició de l'equip al camp, sem­bla que coneix la con­vicció de l'era Guar­di­ola tan sols per la melan­gia del soci.

En defi­ni­tiva, atesa aquesta crisi d'iden­ti­tat que patei­xen tots dos, els afi­ci­o­nats rebem la sen­sació volu­ble d'una vaga pèrdua d'hege­mo­nia a l'hora de valo­rar la seva posició en el con­ti­nent fut­bolístic. Tenen plan­ti­lles exu­be­rants, negar-ho seria fal­se­jar la rea­li­tat, però no es pot dis­cu­tir que l'Atlético de Madrid iguala o millora el que fan a Espa­nya, i que quan sur­ten a Europa no mos­tren una auto­ri­tat fut­bolística com la d'anys enrere. Ho ani­rem veient, però de moment pinta que la tran­sició serà llarga per a tots dos, i qui sap, pot­ser la diferència serà que un té Ney­mar i l'altre Bale. Si és així, lla­vors ja podré dir: “Ja ho havia dit jo.”