En els darrers deu dies hi ha hagut quatre partits en què el Barça ha fet alineacions força diferents i ens han aparegut quatre Barça ben diversos: els del 0-0 contra l'Osasuna, l'1-1 contra el Milan, el 2-1 contra el Madrid i el 0-3 al camp del Celta. L'entrenador ha donat explicacions de cada cosa, i hi ha hagut condicionants externs en forma de molèsties físiques, però en el fons pensem que hi ha raons psicològiques que només es poden explicar en hipòtesi, ficant-nos en la pell de l'entrenador. En l'empat contra l'Osasuna, després de les pallisses de viatges i minuts jugats pels internacionals del club, Martino va utilitzar jugadors de refresc per fer descansar Alexis, Alves i Piqué. També van reposar Mascherano, que acabava de sortir d'una lesió i Messi, per les mateixes raons, malgrat que al final se li van donar 23 minuts perquè anés agafant el to. En canvi, van jugar Neymar i Busquets, que acabaven de disputar tots els minuts amb les seves seleccions. Suposo que pel cap de l'entrenador devia passar que calia assegurar el partit. Si fes més temps que és al club, possiblement hauria estat més agosarat i ja que no jugaven els cracs d'importació com Alves, Alexis i Messi, tampoc hauria posat Neymar amb el repte, pels que resten, de desafiar-los a veure si eren capaços de guanyar sense ells. Segur que el resultat hauria estat millor i, a pilota passada, podríem dir que en el pitjor dels casos també haurien empatat.

Al camp del Milan va posar els teòricament titulars. En un partit tan transcendent no es podia improvisar ni carregar amb la responsabilitat de modificar l'equip campió de lliga, amb la inclusió de Neymar. El mateix va passar contra el Madrid. Només una derrota dels de sempre pot justificar la revolució en les alineacions de l'equip. L'ocasió li va venir, però amb altres raons, amb el partit contra el Celta. En la setmana dels tres partits i amb la cita de Champions de dimarts que ve, es podien justificar tota mena de canvis i rotacions. Aquí Martino devia xalar: per fi va poder posar els jugadors que estaven més en forma, sense pensar en noms i, a la vegada, va poder fer jugar Messi còmodament perquè anés agafant confiança. Va ser oxigenant veure un Barça lliure, jugant com qualsevol equip, sense gaire tiqui-taca, en un partit ple de contraatacs, això sí, en què va perdre una mica de personalitat. Pel que ha explicat l'entrenador, es dedueix que creu que la millor societat possible és la de Cesc i Messi i per facilitar-la ha invertit el que ell en diu el triangle: en comptes de Xavi i Messi al mig del camp i Busquets més endarrerit, ha posat Busquets i Song més endarrerits i ha avançat Cesc, per combinar amb Messi. Ha funcionat. Aquesta variant ha estat, d'altra banda, una sorpresa, ja que tots alguna vegada havíem pensat en Song més endarrerit donant la possibilitat a Busquets de jugar a la posició de Xavi i ha estat al revés, si algun dels dos mitjos ha jugat més avançat ha estat Song i Busquets és el que ha quedat en general més enrere. Potser per donar un cop de mà a un Puyol encara no del tot segur i a un Bartra novençà. S'atrevirà a mantenir l'invent dimarts contra el Milan? Del partit de divendres contra l'Espanyol sí que no ens podem imaginar res pel que fa a rotacions, a la forma, a pensar com juga el contrari. Són tants els ingredients que hi poden intervenir que si em toqués a mi fer l'alineació la faria tirant els daus: l'atzar es pot equiparar, en aquests casos, al més fi raonament. Només un suggeriment: si Adriano no es recupera potser seria l'ocasió de donar confiança a Planas, del Barça B.

Aquests dies s'està agitant el possible recanvi de Valdés. Deuen fer el seguiment de molts porters. Malgrat que sóc partidari dels de casa, Casilla i Massip, per exemple, penso que haurien d'incloure-hi també el porter del Llevant Keylor Navas, potser el que està més en forma de la lliga. No sé si el tema del nou porter el deixaran a les mans de Zubi, que era bon porter, o si a la fi el decidirà el president, que ha demostrat que entén de futbol. Queda clar que Ronaldinho va venir gràcies a ell i que Neymar, també. I que quan s'estava rumiant el substitut de Vilanova qui va posar el nom de Martino sobre la taula va ser ell.