La teoria de la bellesa té diversos ponents a can Barça. Sempre els ha tingut. Fins ara, hem estat ben acostumats i hem considerat que la proposta que ens feien era l'adequada i la volguda pels seguidors blaugrana i per molts aficionats al futbol. La pilota als peus, un toc de virtuosisme i molt talent al servei d'una proposta que ens pensàvem que els jugadors es creien fermament i executaven solidàriament. Ara resulta que alguns ja diuen que l'avorriment marcava un estil que calia que adoptés urgentment altres recursos per superar els entrebancs propis i els que plantejaven els adversaris.

Amb ironia i amb certa tensió, les explicacions pel joc del Barça d'aquesta temporada agafen un to que no sembla el més apropiat tal com va l'equip. S'oblida una estètica futbolística que ha fet la volta al món i que s'ha omplert d'elogis i admiració. Es recorda la bellesa del futbol practicat i, alhora, es proclama la seva monotonia. Una monotonia sense alternativa. Això com a lectura negativa de la proposta futbolística feta fins ara. Al marge dels resultats s'ha encès un debat i una situació d'anada i tornada al FC Barcelona que ara, amb un nou responsable a la banqueta, fa que es comenti com es mou l'equip i les variacions que s'apliquen a un sistema de joc conegut i preuat per molts. Si es guanya hi ha consideracions que obren debats de la mateixa manera que les polèmiques apareixen per qualsevol altre motiu. Sembla que més d'un té la cua de palla per qualsevol comentari que es faci o que algú té guardat un roc a la faixa per llançar-lo en qualsevol moment i per qualsevol motiu i excusa. Que el joc del Barça generi debats no és nou d'ara. Sempre ha passat. I continuarà passant. Aquest fet denota la salut del presumpte malalt. Afegir ironia als comentaris sobre l'estil de joc si ho fa qui té la responsabilitat d'aplicar els criteris futbolístics segurament és pretendre treure importància i intensitat al debat i, al cap i a la fi, anar a la seva.

El tècnic del Barça és nou en el càrrec i no vol ser presoner de les idees dels altres ni tampoc vol menystenir l'herència rebuda. El tècnic vol i dol sense menystenir l'opinió del vestidor. Una altra cosa és que ho aconsegueixi o que provoqui tot el contrari a l'opinió pública i la publicada, que no sempre és el mateix encara que pot ser coincident. El tècnic assegura que escolta i llegeix. Ho diu sorneguer, conscient de tot el que es comenta al voltant de l'equip i també del que probablement li expliquen interessadament a cau d'orella. I tot això passa amb l'equip al capdamunt de la classificació de la lliga.

A ulls de molts aficionats, el nou tècnic blaugrana no és hereu de l'escola que ha marcat els últims anys el joc i els èxits del Barça. No s'ha de sentir ni l'han de fer sentir-se estrany en una feina que pot afrontar amb garanties. I té la seva pròpia teoria de la bellesa. I la vol aplicar. També se sap que la bellesa té concepcions diferents i allunyades les unes de les altres i alhora vinculades entre si. Qüestions de percepcions, de proporcions, de contrastos i de localitzar-la en àmbits ben diferents. Si fem cas a Rubens, la bellesa és rodona i si ens interessem pel pensament d'altres escriptors, artistes i intel·lectuals sabem que és del tot subjectiu i que hi ha teories de tota mena. Pel que se sap, podríem omplir planes i planes sobre la teoria de la bellesa. El tècnic del Barça també ho sap. Ja ha començat a aplicar la seva teoria de la bellesa.