Roma és una ciutat que viu amb permanent estat d'agitació. El seu punt caòtic forma part del seu encant, però també t'aboca a la bogeria rutinària. I l'AS Roma, un dels dos equips de la capital, sempre ha flirtejat amb els bioritmes de la ciutat. En els últims anys ha dissenyat projectes fallits amb Luis Enrique al capdavant (la idea era copiar la fórmula Barça) i Zdenek Zeman, que havia impressionat en la Serie B amb el Pescara i va ser destituït pels mals resultats. Un home de la casa, Adreazzoli, va acabar la temporada i ho va fer amb un cop dur. Derrota en la final de la copa contra l'etern rival, el Lazio, que suposava la pèrdua d'un títol però també no jugar a Europa. I l'aposta per sortir de la foscor ha estat l'equilibri. Pressupostari: el consorci nord-americà màxim accionista del club (Benedetto, D'Amore, Ruane i Palotta) ha posat ordre a la despesa després d'unes primeres temporades d'impacte econòmic negatiu. I ho ha fet amb la venda de jugadors per valor de 80 milions d'euros (Lamela, Osvaldo i Marquinhos) i despesa en inversió de 50 milions amb Gervinho, Ljajic, Benatia i Strootman. I equilibri futbolístic: el fixatge de l'entrenador francès Rudi Garcia ha resultat un encert. Fiabilitat amb un 4-3-3 de rols molt definits que ja el va fer triomfar amb el Lille (campió a França el 2011). Un tècnic que sent devoció pel joc d'atac, defuig l'especulació però alhora és pragmàtic. Els seus equips pressionen a dalt i, a més de guanyar, diverteixen. Ha recuperat la millor versió de Gervinho (amb qui ja va coincidir al Lille) i, sobretot, ha espremut tot el talent de Totti i De Rossi. Un equip eficaç i dissenyat amb coherència. De moment, deu victòries i un empat. El millor inici de la història de l'AS Roma en la lliga. Amb la Juve i el Nàpols a rebuf i amb la sensació que ha trobat l'equilibri històricament inestable i que ara l'encamina cap a l'èxit. Com el Roma equilibrat de Fabio Capello, l'últim que va guanyar un scudetto l'any 2001.