El Comitè Olímpic Espa­nyol (COE) ha con­ce­dit al pre­si­dent del Comitè Olímpic Inter­na­ci­o­nal (COI), Tho­mas Bach, el seu premi espe­cial COE Juan Anto­nio Sama­ranch. Aquest és el prin­ci­pal guardó que el COE ator­garà en la seva gal·la anual, que es farà el 18 de desem­bre i en què també s'ator­ga­ran dese­nes de pre­mis a espor­tis­tes, tècnics, direc­tius, clubs, fede­ra­ci­ons, mit­jans de comu­ni­cació i empre­ses patro­ci­na­do­res. No em nega­ran que té la seva gràcia que el COE ator­gui el seu premi prin­ci­pal al pre­si­dent de l'enti­tat que fa poc més de dos mesos els va dir que no, per ter­cera vegada con­se­cu­tiva, a les seves aspi­ra­ci­ons d'orga­nit­zar uns Jocs Olímpics.

Abans que algú digui que bar­rejo les peres amb les pomes, acla­rim algu­nes coses. El COE, segons els seus esta­tuts “es regeix pels seus pro­pis esta­tuts i regla­ments, degu­da­ment apro­vats pel COI, d'acord amb les nor­mes de la Carta Olímpica”. El COE penja del COI, que és el que fa i desfà. Recor­dem que el COI ha arri­bat a sus­pen­dre comitès olímpics naci­o­nals en con­si­de­rar que no com­plien amb les nor­mes. En el fons, el COE ha donat el seu premi més gros al cap de la patro­nal, un cap que fa dos mesos que hi és.

Tho­mas Bach, actual pre­si­dent del COI, no ho era quan el 7 de setem­bre pas­sat el COI va dir no a Madrid. Aquell dia manava Jac­ques Rogge. Bach va ser esco­llit tres dies després. Bach, abans de ser pre­si­dent, va ser vice­pre­si­dent del 2000 al 2004 i del 2006 al 2013. No era el pre­si­dent, però sí que era un dels màxims diri­gents del COI quan aquest va dir no a Madrid el 2009 per als Jocs del 2016, i el 2013 per als Jocs del 2020. L'any 2005, quan el COI va negar Madrid per pri­mer cop, Bach no era al comitè exe­cu­tiu. El COE pre­mia ara el pre­si­dent del mateix orga­nisme al qual es va cri­ti­car dura­ment després de la des­feta de Bue­nos Aires. No és la mateixa per­sona, però és el mateix COI. Aquell que els va “trair”, que era “cor­rupte”, que “no tenia sen­tit” i no sé quan­tes coses dolen­tes més.

Si no fos perquè Madrid ha repe­tit que s'ha obli­dat del somni olímpic -ahir Blanco ho va mati­sar-, algú mal­pen­sat podria creure que el COE comença a tre­ba­llar una can­di­da­tura futura fent la pilota al cap. Si és això, que facin comp­tes. Tho­mas Bach ha estat triat per un man­dat de vuit anys pror­ro­ga­ble a qua­tre més. Bach caduca el 2025. L'any 2017 s'han de triar els Jocs del 2024; el 2021, els del 2028 i el 2025, dies abans que expirés l'hipotètic man­dat d'un ree­le­git Bach, els Jocs del 2032. El COE, a nom de Madrid –el pre­si­dent del COE, Ale­jan­dro Blanco, va ser el pre­si­dent de la can­di­da­tura de Madrid 2020–, ha començat a pre­pa­rar el ter­reny? El premi a Tho­mas Bach és un des­greuge pels insults que va rebre el COI després del ter­cer no a Madrid? És un premi a compte –com el Príncipe d'Astúries a Fer­nando Alonso del 2005– de futu­res coses que espe­ren acon­se­guir?