Èxit únic, sense precedents, que Catalunya tingui el tres campions del món. Márquez, Espargaró i Viñales segueixen el camí de Cañellas, Grau, Palomo, Garriga, Elias i Pedrosa. Èxits basats en una societat civil forta i tramada, en aquest cas amb el suport del RACC, el club automobilístic més gran de l'Estat, amb un programa de suport a joves pilots que no para d'aconseguir fites. L'acompanyen moltes persones i empreses que treballen dur. En són exemple Monlau Competició, mànagers com ara Alzamora i Sito Pons, directius com ara Joan Moreta i un estol bo de metges i traumatòlegs.

El motor i la mecànica sempre han seduït els catalans. El 1888, a Barcelona circulà el primer cotxe de tot l'Estat; Espanya, l'any següent, era escenari de la primera cursa. El 1908, el RACC organitzava la primera prova internacional: la copa Catalunya. La Penya Rhin, nascuda d'una tertúlia d'aficionats del bar Rhin de la plaça de Catalunya, a partir del 1921, organitzava les curses de velocitat. Fangio, Ascari, Nuvolari, Jim Clark, Jackie Stewart i els catalans Godia, Juncadella i Puig Palau són noms mítics dels qui corrien pels carrers de Barcelona fins al 1991, any de la inauguració del Circuit de Catalunya.

Els catalans han estat capdavanters en la indústria, com ara la Hispano Suiza, amb un vehicle d'extrema qualitat fabricat artesanalment, la successora Pegaso, amb el cotxe esportiu creat per l'enginyer català Wilfred Ricart, i les fàbriques de motos Montesa, Bultaco i Derbi, tantes vegades campiona del món.

El règim franquista va negociar amb la Fiat que la Seat es podia instal·lar en qualsevol lloc tret de Catalunya. La Fiat s'hi va negar en rodó: només Catalunya disposava de la indústria auxiliar adequada. Com va dir un alt càrrec ministerial de l'època: “A estos catalanes hay que asfixiarlos económicamente.” La història es repeteix.