En aquests moments de la pel·lícula, crec difícil de rebatre que en tots aquests anys meravellosos, futbolísticament parlant, encara que hàgim jugat com els àngels i més enllà de l'excepcional capacitat demostrada per Guardiola de treure el màxim rendiment a uns jugadors excepcionals... sense el factor Messi, aquest Barça que tanta felicitat i orgull ens ha donat, hauria estat un equip notable, amb una manera de jugar molt atractiva, que hauria aportat la novetat de la pressió a primera línia d'atac i que –no en tinc cap dubte– hauria aixecat igualment l'admiració del món del futbol.

Però, tinguem-ho clar: sense el concurs del pibe de Rosario... ni triplet, ni Champions, ni mundials de clubs, ni glòria eterna. Messi és (i això Guardiola ho tenia claríssim) qui va marcar, qui ha seguit marcant i qui haurà de marcar les diferències. Desenganyem-nos: les úniques possibilitats de poder alçar la cinquena Champions depenen, inexcusablement, de tenir un Messi recuperat i en plenitud de forma. De la mateixa manera que el Santos no hauria esdevingut aquell equip mític sense Pelé i que l'Ajax no hauria guanyat tres copes d'Europa consecutives sense Cruyff, el Barça més excels (2008-2011) sense Messi no hauria arribat a ser considerat el millor equip de la història. Que es diu aviat...

I des de ja fa un parell d'anys, les forces no han estat les mateixes i que els desajustos de l'equip, tant en atac com en defensa, s'han anat fent més evidents, l'equip ha arribat fins on ha arribat Messi. Les seves xifres golejadores estratosfèriques i la seva omnipresència van dissimular mancances evidents i van ser decisives per guanyar la lliga dels cent punts. I amb Messi al cent per cent, l'eliminatòria contra el Bayern (0-7) hauria tingut un desenllaç molt diferent, precisament perquè la grandesa de Messi, un cop més, hauria compensat els nostres punts dèbils.

Ja fa deu anys que el 10 va debutar amb el Barça, i des d'aleshores Messi no ha parat de superar-se. Ara que el millor jugador de la història del Barça (i quan plegui ja discutirem si també ho és de la història del futbol) ha quedat fora de combat durant un parell de mesos, com a mínim, paral·lelament als arguments que escolto i llegeixo qüestionant –lògicament– les múltiples causes per les quals Messi, que amb Guardiola (aquella obsessió tant del Pep, que comentàvem aquí fa un parell de setmanes...) no es va lesionar mai, no hagi fet net des que va petar a París l'any passat, sento l'acompanyament molest d'una remor de retrets que m'irriten, perquè sospito on volen anar a parar.

En l'enquesta encarregada pel mateix Barça, i segons va desvelar fa un parell de mesos Sandro Rosell (curiós, el detall), el 2% dels socis enquestats (entre els quals no s'hi comptava un servidor) era partidari de vendre Messi. Diumenge passat, en l'entrevista al Tot Gira de Catalunya Ràdio, Andoni Zubizarreta va qualificar el percentatge de “menyspreable” (en terminologia d'estadística, va precisar). Tan menyspreable com es podria considerar la pregunta per si mateixa, afegeix un servidor.

Amb Messi, poca broma!