Que el Barça i el Real Madrid juguen una lliga diferent a la de la resta dels divuit equips és una evidència. Aquesta temporada l'Atlético de Madrid està aguantant, però fa la sensació que amb el pas del temps i el pes de jugar tres competicions acabarà cedint a la dictadura dels dos equips grans. Ja ho veurem... Per tant, ara mateix i esperant que passi el Nadal i comencin els partits de veritat, diu la teoria que els de Martino i els d'Ancelotti han de guanyar amb la gorra cada enfrontament. És clar, demà també...

Espera el Granada. El Barcelona ve de setmana de seleccions i ja sabem que això complica els entrenaments diaris i la preparació dels partits. A més, la infermeria del doctor Pruna és plena com un ou, amb set futbolistes (cinc dels quals són titulars indiscutibles: Valdés, Alves, Alba, Xavi i Messi, més Jonathan dos Santos i Afellay) i tres més que n'acaben de sortir (Piqué, Cesc i Tello). Així doncs, el Tata té 18 jugadors comptant Isaac Cuenca, un home que no compta per a ell i que fins i tot en aquestes precàries circumstàncies podria no entrar en la convocatòria en benefici d'un dels dos jugadors del filial/juvenil que ahir es van entrenar amb el primer equip (Dongou i Adama). És a dir, poca dedicació a l'encontre de torn i un munt de lesionats: mala fórmula per a afrontar la catorzena jornada de lliga. Sigui com sigui, no valen les excuses. Com que els jugadors menys habituals del Barcelona són infinitament millors que els futbolistes més titulars del Granada, només cal que corrin com ells i facin ús del seu talent.

I entre els suplents que jugaran, Pinto. La lesió de Valdés amb la selecció espanyola ha provocat la resposta de Sandro Rosell, sorprenent si tenim en compte la trajectòria del president del Barcelona. Davant d'Ángel María Villar es va atrevir a qüestionar la política d'elecció de partits amistosos de la federació espanyola en un acte públic, fent broma, somrient i provocant un aplaudiment de l'audiència. Mala peça al teler: Villar odia aquests numerets. Estranya que Rosell faci aquest pas endavant quan sempre n'ha fet dos enrere a l'hora de liderar les operacions imprescindibles que el club ha de fer per a controlar les estructures federatives necessàries per a competir més còmodament. No es tracta de guanyar partits amb les ajudes arbitrals, però tampoc de perdre'ls, ni tampoc s'ha d'abraçar als comitès però sí pressionar-los perquè no et prenguin el pèl. Aquesta feina, com la de criticar l'elecció dels rivals que comentàvem, s'ha de fer d'esquena al periodisme perquè l'acció pública de les queixes té sempre una resposta molt negativa. I més si parlem de Villar. Que Rosell sigui valent és bo, però la seva exhibició és poc convenient per al club. La seva imatge ha millorat, però el Barça és probable que ho pagui car. No hauria estat millor que s'enfrontés amb Villar de manera intel·ligent en la soledat d'un despatx? Ho comprovarem de seguida...

Una setmana més, tenim pressa. Rajoy i els seus ministres mediàtics segueixen ajudant la causa independentista, així que cal no aturar-nos i avançar com més ràpidament millor.