L'estrella és Paniagua, no els jugadors
Ara fa dos mesos, la selecció espanyola d'hoquei sobre patins –amb nou catalans i un asturià– s'emportava a Angola el títol mundial. Era el cinquè consecutiu, un fet que mai havia aconseguit cap selecció, i el setzè de la història. Abans de marxar cap a Angola, la selecció espanyola va ser especialment homenatjada pel diari Marca, que li va entregar el seu Marca de Oro “que li correspon com a equip nacional campió del món”, segons vam poder llegir en el rotatiu esportiu madrileny. Que el primer títol mundial espanyol en hoquei sobre patins va ser del 1951 i que el premi li donessin el 2013, era una simple disfunció històrica. Marca va dedicar quatre planes a l'equip que dirigia Carles Feriche. Quan van tornar amb el títol, nova passejada pel Marca amb la copa, i dues planes més. Una setmana després, va començar l'OK Lliga i el diari madrileny va dedicar una columna a l'inici de la lliga espanyola.
Dimarts Marca va fer la gala del seu 75è aniversari. Va reunir en un cinema de Madrid bona part de les glòries de l'esport espanyol per entregar el premi La Leyenda del seu 75è aniversari, que distingeix el millor esportista espanyol de la història. El jurat van ser els usuaris del web del diari i el guanyador va ser Rafa Nadal, al de Miguel Indurain i Pau Gasol. També es van entregar premis a gairebé un centenar d'esportistes, entrenadors i dirigents de 24 modalitats. De fet, 23 esports més una categoria anomenada olimpisme, en què el premiat va ser, òbviament, Joan Antoni Samaranch.
I què té a veure tot això amb la selecció espanyola d'hoquei sobre patins? Doncs que la històrica selecció dels setze títols mundials entre els anys 1951 i 2013, amb vuitanta-dos jugadors i nou seleccionadors que han estat campions del món s'ha transformat, a l'hora que Marca designi els millors de la història, en un premi a Carmelo Paniagua, el president de la Federació Espanyola de Patinatge des de l'any 2005. Entre tots els premiats només hi ha dos presidents de federació, Paniagua i Ángel María Villar, de futbol. En els altres esports s'han distingit esportistes i algun entrenador, en hoquei sobre patins, no. Aquí no s'ha reconegut Pedro Gil, sis cops campió del món; ni Guillem Trabal i Marc Gual, cinc cops campions; ni a cap dels nou jugadors que han estat quatre cops campions. Aquí l'estrella és el president –el del passaport a la mà en l'assemblea de la FIRS a Roma, que va negar Catalunya per segon cop en un any.
Ja ho veieu, apreciats jugadors d'hoquei, com quedeu quan el vostre esport queda equiparat amb els altres. No patiu, però, quan el 2014 sigui l'hora de l'europeu, o el 2015, quan torni el mundial, us tornaran a fer la pilota. Mentrestant, quasi no existiu. Ara que pitjor estan altres. L'hoquei sobre herba –quatre medalles olímpiques–, a la gala del Marca ni tan sols va existir.
Notícies
Dilluns,25 novembre 2024