Jacky Avondo anava atabalat dissabte al vespre. El Rink Hockey Club de Lió, del qual n'és l'alma mater i en què tant fa de president com d'speaker, acollia al petit pavelló de La Duchère (150 persones) el debut com a local en les competicions europees d'hoquei sobre patins. Era en la CERS i contra el Noia, que en l'anada a l'Ateneu només havia pogut guanyar per la mínima. No era tant l'opció de capgirar l'eliminatòria el que feia palpable la il·lusió del club lionès, sinó viure el moment històric amb la intensitat que només tenen les coses quan passen per primera vegada, quan aquella condició tants cops admirada i envejada en els altres, es viu per fi en pell pròpia. El partit va culminar unes setmanes en les quals l'RHC Lió va fer del Noia i l'hoquei català de planter alguna cosa més que el rival amb el qual el sorteig l'havia emparellat. Que el club de la capital del cava fos rebut en audiència a la seu del novè districte de Lió, o que el president sadurninenc, Jaume Esteve, signés en el programa de mà del partit un escrit en què animava el club francès a treballar la base per fer-se fort, són només dues mostres de com el nostre hoquei és un mirall per als clubs d'arreu que volen créixer de baix a dalt, com aquesta entitat que, des de la perifèria de la segona àrea urbana de França, fa de l'esport una eina d'integració dels joves i infants del barri. Aquest hoquei que lluny d'aquí és un model a seguir, però, és el mateix que a casa nostra pateix del poc favor del públic, potser perquè de tan acostumats com estem a tenir la millor lliga i un grapat de clubs catalans jugant a Europa, hem assumit com a avorrida rutina allò que, allà on no hi estan avesats, viuen com una festa. “Volem treballar amb els clubs catalans, a Catalunya l'hoquei és cultura”, diu Avondo al capdavant de l'RHC Lió. És de les cultures pròpies de les que de tant en tant convé allunyar-se'n. I veure des de la distància que l'hoquei, tan sovint tractat de localisme, és també universal.