Crec que no és incompatible ni contradictori que t'agradi el futbol, però no el caire que ha anat prenent amb el pas dels anys. Parlo del futbol professional, de tot el que l'envolta, i especialment de la posició que la societat en general hem anat agafant respecte als seus protagonistes més directes.

Entenc que el futbol, més enllà de l'esport, és també passió. Que sovint hi intervé més el cor que el cap. Que ens proporciona disgustos però que també, en certs moments, ens ajuda a ser una mica més feliços. Entenc que puguem tenir els nostres ídols i mites, i que ens delim per veure'ls jugar. Però totes aquestes emocions comprensibles, no haurien de ser una paret que ens impedeixi veure l'altra cara d'aquest món.

Ens indignem amb la situació política, social i econòmica que estem passant. Anem perdent llençols a cada bugada en qüestions laborals, socials, educatives i culturals, però, en canvi, gairebé ni ens immutem quan un futbolista és fitxat per una quantitat esfereïdora o bé quan cobra una suma astronòmica. Ens costa sortir al carrer per defensar els nostres drets, però no triguem ni dos minuts a manifestar-nos perquè el nostre club no perdi la categoria després d'haver fet les coses malament. Demanem, com així ha de ser, responsabilitats als governants per moltes coses mal fetes que ens han conduït fins a aquest punt, però, mentrestant, n'hi ha uns quants que aplaudeixen un futbolista a l'entrada d'un jutjat abans de declarar per un presumpte frau a Hisenda. Ens discutim per si un dels nostres cracs es mereix més un guardó que no pas un altre, fins i tot ho reivindiquem a crits i disfressats si fa falta durant un partit, però ens costa moure un dit per situacions del tot injustes. Volem que hi hagi transparència en tots als àmbits institucionals, però a la vegada traiem transcendència a molts interessos foscos que mou el futbol en àmbit internacional. No ens n'adonem o no ens en volem adonar, però entre tots plegats hem situat el futbol en un pedestal intocable. En una bombolla allunyada de la realitat, com si tot el que està passant no hi tingués res a veure.