En un pedestal

Crec que no és incom­pa­ti­ble ni con­tra­dic­tori que t'agradi el fut­bol, però no el caire que ha anat pre­nent amb el pas dels anys. Parlo del fut­bol pro­fes­si­o­nal, de tot el que l'envolta, i espe­ci­al­ment de la posició que la soci­e­tat en gene­ral hem anat aga­fant res­pecte als seus pro­ta­go­nis­tes més direc­tes.

Entenc que el fut­bol, més enllà de l'esport, és també passió. Que sovint hi intervé més el cor que el cap. Que ens pro­por­ci­ona dis­gus­tos però que també, en certs moments, ens ajuda a ser una mica més feliços. Entenc que puguem tenir els nos­tres ídols i mites, i que ens delim per veure'ls jugar. Però totes aques­tes emo­ci­ons com­pren­si­bles, no hau­rien de ser una paret que ens impe­deixi veure l'altra cara d'aquest món.

Ens indig­nem amb la situ­ació política, social i econòmica que estem pas­sant. Anem per­dent llençols a cada bugada en qüesti­ons labo­rals, soci­als, edu­ca­ti­ves i cul­tu­rals, però, en canvi, gai­rebé ni ens immu­tem quan un fut­bo­lista és fit­xat per una quan­ti­tat esfereïdora o bé quan cobra una suma astronòmica. Ens costa sor­tir al car­rer per defen­sar els nos­tres drets, però no tri­guem ni dos minuts a mani­fes­tar-nos perquè el nos­tre club no perdi la cate­go­ria després d'haver fet les coses mala­ment. Dema­nem, com així ha de ser, res­pon­sa­bi­li­tats als gover­nants per mol­tes coses mal fetes que ens han conduït fins a aquest punt, però, men­tres­tant, n'hi ha uns quants que aplau­dei­xen un fut­bo­lista a l'entrada d'un jut­jat abans de decla­rar per un pre­sumpte frau a Hisenda. Ens dis­cu­tim per si un dels nos­tres cracs es mereix més un guardó que no pas un altre, fins i tot ho rei­vin­di­quem a crits i dis­fres­sats si fa falta durant un par­tit, però ens costa moure un dit per situ­a­ci­ons del tot injus­tes. Volem que hi hagi trans­parència en tots als àmbits ins­ti­tu­ci­o­nals, però a la vegada tra­iem trans­cendència a molts interes­sos fos­cos que mou el fut­bol en àmbit inter­na­ci­o­nal. No ens n'ado­nem o no ens en volem ado­nar, però entre tots ple­gats hem situat el fut­bol en un pedes­tal into­ca­ble. En una bom­bo­lla allu­nyada de la rea­li­tat, com si tot el que està pas­sant no hi tingués res a veure.