Els problemes que estan tenint els equips catalans de segona A ja han provocat els primers canvis en el Sabadell i en el Girona. Al Barça B, de moment, res. El filial blaugrana menja a part. És sabut que en aquesta categoria hi ha una gran igualtat –només 9 punts de diferència entre la promoció i el descens abans de la jornada que es va començar a jugar ahir–, i que dos o tres partits bons poden fer variar la dinàmica d'un equip, però el fet cert és que els consells d'administració del Sabadell i del Girona han decidit moure fitxa.

Els noms dels protagonistes i la seva història recent ens mostren com també, o potser sobretot, en el futbol, els fets se succeeixen a una tal velocitat que cada vegada és més difícil tenir perspectiva. Precipitació que sovint fa impossible fer-ne una valoració a llarg i a mitjà termini i que deixa un interrogant sobre les causes verdaderes dels canvis.

Encara no fa un any i mig, el juliol del 2012, el Llagostera, entrenat per Oriol Alsina i presidit per la seva dona, Isabel Tarragó, presentava dues incorporacions: Ramon Vilaró, com a adjunt a la presidència, i Javi Salamero, com a secretari tècnic. El primer havia estat president del Girona i el segon n'havia estat l'entrenador. Tots dos en van sortir de mala manera, i a les hemeroteques em remeto. Vilaró ja no hi és. Salamero se'n va anar al Nàstic de Tarragona fins a final de la temporada passada. Aquest estiu ha exercit de director esportiu del Girona durant deu dies, fins que va ser presentat com a entrenador del Sabadell, càrrec del qual acaba de ser destituït. Miquel Olmo el substitueix interinament, com es remarca des del club, en espera d'una alternativa definitiva. Xavi Roca, que era el director esportiu, ha dimitit. Els propers dies veurem com es resol la situació dels arlequinats.

La incorporació d'Oriol Alsina com a director esportiu del Girona és un canvi menys convencional. Es presenta com un projecte de llarg recorregut –contracte fins al 2017– i conté elements originals. D'entrada, l'artífex dels èxits esportius del Llagostera avui serà a Reus i no a Montilivi, perquè fins a final de temporada compaginarà els dos càrrecs. Diuen, els que el coneixen, que de capacitat de treball no li'n falta, a aquest maresmenc de 45 anys, que aquesta mateixa temporada ha agafat –i deixat– la direcció esportiva del Palamós. Més enllà de cobrir les necessitats immediates de la plantilla –un davanter golejador–, es planteja la seva feina a llarg termini i esbossa un pla de futur original i d'acord amb la situació econòmica del club, en concurs de creditors. Vol fer de la necessitat, virtut, i fuig dels deliris de grandesa sense dimitir de la il·lusió de portar algun dia l'equip a primera. En boca seva, que ha dut el Llagostera al lideratge de segona B, no sembla una boutade. Els fets i els resultats ho confirmaran o ho desmentiran, però la incorporació d'Alsina sembla que respon a un gir estratègic de la propietat del club gironí que podria comportar canvis de més profunditat.