Coliseus del segle XXI
de futbol s'han convertit en demostracions
de poder com els coliseus romans i ara evolucionen en ple segle XXI al ritme del futbol com a model de gran negoci
Amb la visita d'ahir del Barça a l'espectacular nou San Mamés he cregut oportunes unes poques reflexions sobre els estadis de futbol. Segurament, el resultat del partit d'ahir, amb la derrota del Barça farà parlar molt i molt més aquests dies, en ple debat sobre l'estat de forma de l'equip i l'estil de joc de Martino. De ben segur que jo mateix tornaré al tema en pròxims dilluns. Però el resultat d'ahir no deixa de ser una qüestió conjuntural, que pot canviar en els pròxims partits. Mentre que aquest tema dels estadis crec que entronca amb la part estratègica del futbol i de l'evolució d'aquest esport de masses.
Em guardaré de citar el vell tòpic que els estadis de futbol són les catedrals del segle XXI. Perquè això voldria dir que donem per bo el vell lema que, enllaçant amb les posicions anticlericals marxistes, equipara la religió i el futbol com l'opi del poble. I sóc del parer que la gent és més intel·ligent del que molts dels nostres polítics es pensen i poden gaudir d'un partit de futbol i tenir opinions polítiques o socials molt assenyades. Crec més encertada la comparació amb la romanitat. No pel pa i el circ, ja que en els temps que corren escasseja el primer, sinó per la similitud dels nostres estadis amb el coliseus de Roma.
Com llavors, els estadis de futbol s'han convertit en demostracions de poder mitjançant la grandiloqüència en l'arquitectura, també en grans punts de trobada social, i ara evolucionen en ple segle XXI més en relació amb l'evolució que pateix el futbol com a fenomen comercial i de negoci que de les necessitats que requereix el mateix esport.
El Barça va comprovar ahir com a Bilbao han posat rumb cap a aquesta nova modernitat que suposa la remodelació dels estadis. El nou San Mamés de l'Athletic és la pura demostració de com un dels equips més tradicionalistes del futbol europeu pot assumir també la modernitat. Aquest fet segurament no hauria estat possible si la gran ciutat basca no hagués triat el camí d'aquesta modernitat postindustrial fa un parell de dècades, justament impulsada també per un altre edifici, en aquest cas un museu com el Guggenheim, que va liderar la gran transformacióurbanística de Bilbao.
Quan estigui acabat, el nou San Mamés tindrà serà un dels estadis més ben valorats d'Europa, probablement només superat pel Donbass Arena de l'ucraïnès Xakhtar Donetsk. Un plat volador fet a imatge i semblança de la immensa fortuna de Rinat Akhmetov, que controla les grans mines d'Ucraïna en què cada any moren un bon grapat de treballadors per les insuficients mesures de seguretat.
Per cert, un disseny espectacular, el del Donbass Arena, realitzat per ArupSport Company, empresa que també va dissenyar la joia de Munic, l'Allianz Arena que, atenció, comparteixen el Bayern i el Munic 1860. Òbviament, amb la primacia dels de Guardiola, ja que l'altre és de segona, i –retinguin la xifra– només congrega 17.800 espectadors de mitjana.
ArupSport Company també va participar en el nou estadi de l'Espanyol de Cornellà-el Prat. Un camp, el dels periquitos, que demostra que els coliseus no poden ser el resultat de capricis presents o frustracions del passat com la pèrdua de Sarrià. Ara, l'Espanyol està segrestat per les dificultats econòmiques generades pel finançament del bonic nou estadi, on dissabte contra la Real només van assistir 14.576 espectadors –recorden la xifra d'abans?–, que a més han de suportar espectaculars problemes de trànsit en uns impresentables accessos. Per no parlar d'altres despropòsits com el nou Mestalla, que ha quedat penjat a mig fer i ha deixat una gran ferida al bell mig de València.
Ara, el Barça iniciarà el procés per construir un nou estadi amb la reunió de la junta del dia 9 de desembre en què s'examinaran els estudis realitzats per convocar una consulta als socis sobre aquest tema. Sembla descartat el projecte equiparable a San Mamés, de construir el segon Camp Nou paral·lel a l'actual. Les opcions són fer-ne un de nou en terrenys pròxims o remodelar l'actual. De fet, aquesta última és la idea de Florentino Pérez: convertir el Bernabéu en un gran complex comercial. Si el Barça ha de tenir noves instal·lacions o no, ja ho decidiran els socis, però espero que es faci el que es faci puguem gaudir d'un bon estadi amb oferta complementària d'oci i no d'un centre comercial on es juga a futbol cada quinze dies. I que, a més, sigui per vertebrar la capital catalana i no per servir els interessos comercials d'algunes marques. Tot és compatible, però amb bon gust arquitectònic i seny urbanístic.