Coliseus del segle XXI

Amb la visita d'ahir del Barça a l'espec­ta­cu­lar nou San Mamés he cre­gut opor­tu­nes unes poques refle­xi­ons sobre els esta­dis de fut­bol. Segu­ra­ment, el resul­tat del par­tit d'ahir, amb la der­rota del Barça farà par­lar molt i molt més aquests dies, en ple debat sobre l'estat de forma de l'equip i l'estil de joc de Mar­tino. De ben segur que jo mateix tor­naré al tema en pròxims dilluns. Però el resul­tat d'ahir no deixa de ser una qüestió con­jun­tu­ral, que pot can­viar en els pròxims par­tits. Men­tre que aquest tema dels esta­dis crec que entronca amb la part estratègica del fut­bol i de l'evo­lució d'aquest esport de mas­ses.

Em guar­daré de citar el vell tòpic que els esta­dis de fut­bol són les cate­drals del segle XXI. Perquè això vol­dria dir que donem per bo el vell lema que, enllaçant amb les posi­ci­ons anti­cle­ri­cals mar­xis­tes, equi­para la religió i el fut­bol com l'opi del poble. I sóc del parer que la gent és més intel·ligent del que molts dels nos­tres polítics es pen­sen i poden gau­dir d'un par­tit de fut­bol i tenir opi­ni­ons polítiques o soci­als molt asse­nya­des. Crec més encer­tada la com­pa­ració amb la roma­ni­tat. No pel pa i el circ, ja que en els temps que cor­ren escas­seja el pri­mer, sinó per la simi­li­tud dels nos­tres esta­dis amb el coli­seus de Roma.

Com lla­vors, els esta­dis de fut­bol s'han con­ver­tit en demos­tra­ci­ons de poder mit­jançant la gran­di­loqüència en l'arqui­tec­tura, també en grans punts de tro­bada social, i ara evo­lu­ci­o­nen en ple segle XXI més en relació amb l'evo­lució que pateix el fut­bol com a feno­men comer­cial i de negoci que de les neces­si­tats que reque­reix el mateix esport.

El Barça va com­pro­var ahir com a Bil­bao han posat rumb cap a aquesta nova moder­ni­tat que suposa la remo­de­lació dels esta­dis. El nou San Mamés de l'Ath­le­tic és la pura demos­tració de com un dels equips més tra­di­ci­o­na­lis­tes del fut­bol euro­peu pot assu­mir també la moder­ni­tat. Aquest fet segu­ra­ment no hau­ria estat pos­si­ble si la gran ciu­tat basca no hagués triat el camí d'aquesta moder­ni­tat postin­dus­trial fa un parell de dècades, jus­ta­ment impul­sada també per un altre edi­fici, en aquest cas un museu com el Gug­gen­heim, que va lide­rar la gran trans­for­macióurbanística de Bil­bao.

Quan esti­gui aca­bat, el nou San Mamés tindrà serà un dels esta­dis més ben valo­rats d'Europa, pro­ba­ble­ment només superat pel Don­bass Arena de l'ucraïnès Xakh­tar Donetsk. Un plat vola­dor fet a imatge i sem­blança de la immensa for­tuna de Rinat Akh­me­tov, que con­trola les grans mines d'Ucraïna en què cada any moren un bon gra­pat de tre­ba­lla­dors per les insu­fi­ci­ents mesu­res de segu­re­tat.

Per cert, un dis­seny espec­ta­cu­lar, el del Don­bass Arena, rea­lit­zat per ArupS­port Com­pany, empresa que també va dis­se­nyar la joia de Munic, l'Alli­anz Arena que, atenció, com­par­tei­xen el Bayern i el Munic 1860. Òbvi­a­ment, amb la pri­ma­cia dels de Guar­di­ola, ja que l'altre és de segona, i –retin­guin la xifra– només con­grega 17.800 espec­ta­dors de mit­jana.

ArupS­port Com­pany també va par­ti­ci­par en el nou estadi de l'Espa­nyol de Cor­nellà-el Prat. Un camp, el dels peri­qui­tos, que demos­tra que els coli­seus no poden ser el resul­tat de capri­cis pre­sents o frus­tra­ci­ons del pas­sat com la pèrdua de Sarrià. Ara, l'Espa­nyol està segres­tat per les difi­cul­tats econòmiques gene­ra­des pel finançament del bonic nou estadi, on dis­sabte con­tra la Real només van assis­tir 14.576 espec­ta­dors –recor­den la xifra d'abans?–, que a més han de supor­tar espec­ta­cu­lars pro­ble­mes de trànsit en uns impre­sen­ta­bles acces­sos. Per no par­lar d'altres des­propòsits com el nou Mes­ta­lla, que ha que­dat pen­jat a mig fer i ha dei­xat una gran ferida al bell mig de València.

Ara, el Barça ini­ciarà el procés per cons­truir un nou estadi amb la reunió de la junta del dia 9 de desem­bre en què s'exa­mi­na­ran els estu­dis rea­lit­zats per con­vo­car una con­sulta als socis sobre aquest tema. Sem­bla des­car­tat el pro­jecte equi­pa­ra­ble a San Mamés, de cons­truir el segon Camp Nou paral·lel a l'actual. Les opci­ons són fer-ne un de nou en ter­renys pròxims o remo­de­lar l'actual. De fet, aquesta última és la idea de Flo­ren­tino Pérez: con­ver­tir el Ber­nabéu en un gran com­plex comer­cial. Si el Barça ha de tenir noves ins­tal·laci­ons o no, ja ho deci­di­ran els socis, però espero que es faci el que es faci puguem gau­dir d'un bon estadi amb oferta com­ple­mentària d'oci i no d'un cen­tre comer­cial on es juga a fut­bol cada quinze dies. I que, a més, sigui per ver­te­brar la capi­tal cata­lana i no per ser­vir els interes­sos comer­ci­als d'algu­nes mar­ques. Tot és com­pa­ti­ble, però amb bon gust arqui­tectònic i seny urbanístic.