Hem vist aquesta pel·lícula tantes vegades a casa nostra i a tot arreu que sembla mentida que encara hi hagi qui caigui en el parany.

Com aquells trilers que encara se les empesquen perquè algun incaut es pensi que sap on és la piloteta, en el món de l'esport professional els episodis de pseudo-magnats que desembarquen amb les butxaques plenes de bitllets en clubs d'una dimensió petita o mitjana són més que freqüents.

Qui no recorda les aventures de l'ucraïnès Dimitri Piterman a Tossa de Mar, a Palamós o a Santander? I el miratge de l'Akasvayu de bàsquet a Girona?

És clar que també hi ha casos d'èxit (relatiu) com ara el Chelsea o el Manchester City de futbol, o el Toló de rugbi, però em fa l'efecte que no són més que excepcions que confirmen la regla.

Sense anar més lluny, a la USAP de Perpinyà estem assistint a un nou capítol d'aquesta saga recurrent. L'empresari del totxo François Rivière es va fer amb el control del club amb la promesa de desembutxacar deu milions d'euros en cinc anys. Molts van rebre amb entusiasme l'arribada del magnat, però, de moment, els resultats són molt decebedors i el futur es presenta ombrívol. Aquesta setmana, l'equip va encadenar la tercera derrota consecutiva, més de la meitat dels jugadors titulars estan lesionats per una deficient preparació física i el fons de la taula es veu cada cop més a prop.

Un equip que té alguns del millors jugadors del món, com ara el gal·lès James Hook, ha perdut amb equips molt inferiors, com per exemple el Oyonnax, que ha pujat a primera enguany per primera vegada en la seva centenària història.

Com si les males notícies en l'aspecte esportiu no fossin suficients, hem sabut que els nous gestors dels club han decidit abandonar la tradicional política d'aprofundir en les relacions amb la Catalunya del sud. Fins i tot han suprimit la Taula Catalana que sempre havia convocat convidats d'aquesta banda dels Pirineus en els àpats posteriors als partits. Ja ho veieu, amics, els diners no fan la felicitat!